“Habemos lapiceros”, autistes i conductors

Imatge

Una de les coses que més m’agrada de la meva feina és que m’obliga a relacionar-me amb gent de tot el món. Conèixer realitats, maneres de pensar i cultures diferents està molt bé, però el que és realment enriquidor és conèixer persones que, tot i ser de diferents orígens, et fan plantejar si no serà que al final som tots més iguals del que ens pensàvem…amb petites diferències que fan que la vida tingui més color.

Menjar i curiositats folklòriques a banda, una de les coses que m’interessa més és sentir com parlen, i és que m’he adonat que, tot i haver parlat tota la vida castellà i d’haver-lo estudiat, sóc una gran desconeixedora de les diferències dialectals d’aquesta llengua. Sé molt de dialectologia catalana i no en sé res del castellà, més enllà que a Madrid diuen Madriz o Madrí i en canvi nosaltres diem Madrit; o que els andalusos es mengen les esses finals. Però la majoria dels meus alumnes són sud-americans, i no tenen pas aquests problemes…

Evidentment no tota Sud-Amèrica parla igual, eh! Però tots sabem que molts es parlen de vostè amb amics i familiars, que molts fan les zetes com esses (amb el conseqüent problema ortogràfic de no saber si la cirera s’escriu “seresa”, “sereza” o “cereza“), que si dius “coger” vol dir “joder”, que en comptes de dir “bolígrafo” diuen “lapicero“… les típiques vaja. Però alguns cops m’han deixat ben glaçada…

Un dia a classe treballàvem els oficis i estàvem fent una roda per comprovar si tots sabien com es deia la seva professió en català.

– De què fas?

– De netejadora.

– De què treballes?

– De policia.

A un tercer li demano: “A què et dediques?” I va i em deixa anar “Sóc autista”. La Mare de Déu, això no és una professió, no? Davant el meu desconcert el noi va aclarir “Sí, soy conductor de autos“. Ah!

Un altre dia a classe parlàvem del programa “Saber y Ganar“, no em pregunteu per què, suposo que algú va dir que el veia i jo devia dir que a mi m’agradava molt (perquè és veritat, hehe) i una noia va i diu “A mi no me gusta el conductor“. Què dius que què? Quin conductor, nena? “El conductor del programa… cómo le dicen aquí, el quizmaster…” Ostres, el conductor! Vols dir el presentador! De autista a conductor i tiro porque me toca, hay que ver, menudo lío…

L’últim dia treballàvem el verb haver-hi i vaig apuntar que en català “hi ha” era la forma per aquest verb en present, i un alumne em pregunta: “¿I cómo es habemos?” I jo que li dic que això és una forma que no té res a veure amb el que fem ara, que el que toca fer ara és el que equivaldria a “hay”. “Ya, ya, pero ¿no hay ninguna forma para habemos?” Quina mania a complicar les coses, que “habemos” no es deu ni fer servir, ja, no? A veure, posa’m una frase d’exemple… “En la clase habemos muchas personas“. Òndia tu, em va sonar estranyíssim però com que d’altres vegades ja m’havia passat (ho hauria d’haver anat recollint, però ara mateix no me’n recordo) que el seu castellà permetia unes construccions molt diferents de les del meu castellà, doncs vaig pensar que sí, que efectivament ells (alguns) podien fer servir el “habemos” com a plural de “hay”. Curiós.

.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.—.-.-.-.-.-.

Per si us heu quedat amb ganes de més, una mica de bibliografia sobre el verb “haber” impersonal en plural a Sud-Amèrica

El cambio lingüístico de “haber” impersonal

El español en América

Habemos varios que… : “Cada día es más fácil oír y leer enunciados como el siguiente: *habemos varios que pensamos de otra manera. Aquí no sólo se pluraliza indebidamente el verbo, sino que además pierde su naturaleza impersonal para convertirse en la forma correspondiente a la primera persona del plural. La causa de esta curiosa construcción es evidente: el hablante tiene la necesidad de incluirse a sí mismo como sujeto del verbo (que en realidad es objeto).”

12 comentaris

Filed under Uncategorized

12 responses to ““Habemos lapiceros”, autistes i conductors

  1. Cunyao

    visca la inspiració nocturna!
    A les 3 de la matinada s’ha de dormir cunyada!
    m’ha agradat llegir el teu post de bon matí.

    • Sí, la mama també va flipar quan em va veure escrivint a l’ordinador havent arribat a casa a les dues… Aquesta nit quan he arribat em diu “Avui vés a dormir, eh!”

  2. M’ha encantat el “soc autista” xD

  3. Ah! Això és que el teu alumne veu l’APM 😀

    • Sí, sí! Precisament vaig pensar això! “Habemos” en plan “hemos” però què hi pintava allà en aquella conversa?? Vaig pensar: “Com que no en saben de gramàtica em surten amb cada una…!”

  4. En Jordi hurtado sempre serà el nostre quizmaster!!!! Casos curiosos…

  5. Núria

    Ai, sí!! Recordo les converses amb les meves excompanyes maquetistes!! Una argentina, una colombiana, una filla d’uruguayos… És molt divertit tot això de les llengües!!
    Maridin, jo també he flipat amb l’hora!! 🙂

  6. Interessant el teu Post!

    Jo he sentit dir: “habemos un buen día”. Així i tot, l’expressió preferida de les que he escoltat i m’han sorprès és: “vienes a mi casa y me timbras” ( timbrar: trucar a la porta amb el timbre).

    • 😀 Quina gràcia, ara no té res a veure però m’ha vingut al cap que a València diuen “cridar” per “telefonar”… un enamorat es podria queixar “És que no me crides mai…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s