Ho reconec. Sóc un ésser que viu la mar de bé amagada darrera un ordinador. Igual que els súperherois, tinc aquest bloc però també tinc una identitat secreta. M’agrada l’anonimat, no tenir Facebook i sortir al carrer sense haver d’anar saludant la gent.
Però en algun moment això havia d’acabar, i de fet la meitat dels lectors del Reflexionem-hi (que no pas comentadors) ja em coneixeu, així que si la resta teniu enveja i voleu desfer-vos de la imatge de noia mal vestida (que anava de turiiista!) amb cercle de color verd llampant a la cara de les fotos de Vietnam, aquesta setmana teniu una oportunitat.
De fet em farà il·lusió i tot. En una ocasió vaig estar a punt de conèixer la Montse (sí, nois, la Montse transformada per art de màgia d’ocell en dona) i estava molt il·lusionada*. Així que si voleu, em podreu trobar dimecres i dijous al mercat del cartell de més amunt venent cosetes. Però atenció, aneu molt alerta: no tinc la cara verda ni estic sempre asseguda en posat reflexiu. Ho aclareixo per si les mosques…
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
*De fet, ara que hi penso Montse, potser ens veiem demà… Que veuràs el grup Riu, tu?
Reflexionem-hi 
i trencar la imatge de perfecció física absoluta que tinc de tu? no, gràcies
És veritat, ja no hi pensava…què en seria de la meva fama?
Ha de ser curiós conéixer una persona aqui ja has posat cara inconscientment. Seria com una cita a cegues blocaire. Però crec que també té la seva gràcia no saber amb qui estàs parlant!!
No, si hi estic d’acord, però amb tal de vendre alguna cosa, haha! No sé, per una banda fa gràcia però per una altra… no em faria res posar-vos cara. Ara, que la conversa seria “ah, així tu ets el Crític, ah…doncs que bé, ara ja ens posem cara…” The end.
Ai, sí, ens va venir de minuts. Segur que algun dia ens veurem: sortiràs a fer un cafè amb el coordinador i com que el personal funcionari ens passem toooot el matí esmorzant (grrrr) coincidirem en la taula del costat i qual el vagi a saludar i et vegi diré: “Ep!, tu no deus ser pas …” i farem molt d’escàndol i la gent del voltant no entendrà res i pensarà que som velles amigues (que no amigues velles) que fa molt que no es veuen. És que ja m’hi veig 😀
Pel que fa a les teves creacions, no sé quan, però algun dia me n’he de penjar una de les orelles. I que consti que no és per amiguisme, sinó perquè són molt i molt guapes.
PS: Riu? Quin Riu? Ja veig que faig molt poca vida social 😦
AAAAAH! SE M’ACABA D’ESBORRAR TOOOOOT! Just quan anava a prémer “Respon”…en resum:
1. Hehe “velles amigues que no amigues velles!”
2. Normalment esmorzo a casa, però qui sap lo….
3. Jugues amb avantatge, que jo no sé ni si ets rossa o morena…
4. El grup Riu va tocar a la cloenda del voluntariat…de Sant Boi! Quan li vaig dir a la Cati que si hi eres em diu “Però si la Montse és de Gavà!” (jo ja ho sabia, el que no sabia era que la Cati feia 4 cloendes la pobra) “i ja no fa voluntariat!” (això ja no ho sabia, pensava que et podria donar el carnet del 2012-13 😦 )
5. De creacions, sense compromís, et puc portar el que vulguis veure, tocar i emprovar-te qualsevol dia a qualsevol hora allà a Gavà. Fins i tot si em trobes alguna altra funcionària us munto una paradeta de gitanos en 5 minuts!
I jo tot el temps pensant que la Montse i tu éreu amigues de tota la vida i no amigues virtuals! Vaig molt venut per aquest món!
Atès que no he entrat al Bloc fins avui, encara que hagués volgut, ja és divendres i ja no hi ets venent “cosetes”.
Així que tu erets la del color verd a la cara…, doncs vaig a repassar les fotos.
Anem per parts, soc daltònic, per tant lo del color verd no m’ajuda gaire… tot i així faré com en Pons i et seguiré imaginant com a perfecte, el fet de que tampoc tinguis Facebook ajuda, ara tan sols et cal fer servir linux…