Una sala a les fosques, un projector i el so que soni prou alt. Si amb aquestes tres coses ja us emocioneu és que sou dels meus, i el sol fet d’anar al cinema us fa feliços. Heu de saber, doncs, que hi ha un festival de curtmetratges cada any a casa nostra i que val molt la pena anar-hi.
Aquest és el meu primer any de Mecal. Em vaig comprar l’abonament sense saber com seria, amb poques expectatives i només perquè hi havia una oferta de l’Atrápalo. El resultat van ser cinc sessions (hi hauria anat a totes, però la vida és bonica i complicada) de curtmetratges llargs, curts, divertits, avorrits, sorprenents, tòpics, bons, dolents, amb tècniques noves, amb tècniques tradicionals, amb bons diàlegs, sense diàlegs, bonics o fastigosos. Per a tots els gustos, vaja.
Els curts estan agrupats en diferents categories. Hi ha sessions especialment estranyes (les obliqües) en què tant podeu veure una història cíclica d’amor, un grapat d’adults rient i plorant com nadons, com una fàbrica de productes eròtico-fastigosos. També hi ha les seccions normals (les internacionals) on podeu descobrir una mina d’or macabre, una història d’amor en temps de guerra o una nena que té una mare borratxa-bromista. A més a més hi ha sessions especials, temàtiques, com una que anava de súper herois-antiherois: què passa si et fas un vestit de súper-heroi i vas a rescatar damisel·les? Què passa si ets un súper-heroi amb mal de panxa? I per acabar, us deixo amb un curt sencer, què passa si descobreixes que l’heroi que duus dins no és del bàndol que et pensaves??
En conclusió, l’any que ve repeteixo. M’ha encantat veure tantes històries en tan poc temps. Si us heu quedat amb les ganes, podeu mirar l’anunci del festival d’enguany, que capta absolutament l’esperit del Mecal, almenys pel que fa a les sessions obliqües… la línia entre l’estupidesa i la genialitat és molt, molt fina.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Ja està, ja he renovat! No puc garantir que segueixi gaire per aquí, però faré el que podré!! Au revoire!
Reflexionem-hi 
No només han traspassat la línia entre l’estupidesa i la genialitat sinó que l’han deixat molt enllà, tal com diria en Joey Triviani: “te has pasado tanto de la raya que ya no la ves, la raya es un puntito para ti”
Jo també faig servir aquesta frase… en Triviani és un gran filòsof!!
Ostres, doncs jo no la sabia aquesta del Joey, i això que ell també estava entre la genialitat i l’estupidesa, haha!
Ets una assassina de daltònics amb la teva combinació de colors, t’ho asseguro.
Respecte al festival de curts, t’entenc, és fascinant i enganxa molt, jo hi he anat a Barcelona i ni t’explico la d’hores que he passat als “Brigadoons” del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, memorable!
Ho sento, Miki. Mirant el bloc per l’Iphone de la meva germana trobo que quedaria molt bé un fons blanc i els marges verds, com surt allà, però sincerament no sé com es fa..! :S
Sitges cau lluny, és per això que sempre m’ha fet mandra el festival, però potser m’hi animo després de l’experiència Mecal!
El “problema” tan sols els tinc amb els links, ho sigui que no pateixis. no és greu…
Ostres, doncs no sabia que existia. Ho tindré en compte a partir d’ara. Aniré fent un cop d’ull a tots els links que deixes. Gràcies per la recomanació.
No es mereixen! A veure si l’any que ve hi vas i t’agrada!
No coneixia això del Mecal, i si bé soc més de llarg metratges, els curts si relaten una bona història també són interessants.
Home, és com els anuncis…bones idees en petites dosis, és molt guai! 😀 I no tenen la pressió d’haver d’omplir dues hores.