I què era la Corona d’Aragó?
Un comte nostre, Ramon Berenguer IV, es va casar amb una princesa aragonesa. I què? Allò era una “confederació“, cadascun dels dos territoris tenia les seves pròpies corts, drets autòctons, llengües, però tots dos tenien un mateix cap. Cal que torni a parlar de la reina d’Anglaterra? De fet als regnants els deien comtes-reis i aquests senyors parlaven català, i aragonès.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Canvi de dinastia, la fi del “carinyo” dels nostres reis
Si voleu saber la llista de comtes catalans mireu-los aquí, però faig un salt fins a Martí I l’Humà, que mor el 1410 sense descendència acabant així amb la dinastia catalana. Per omplir el seu buit acabem triant un noble castellà com a rei. Ferran I, que procedeix d’una monarquia absolutista, té molts problemes per complir les seves obligacions amb les Corts, que eren de tradició pactista. Després de Ferran I, va venir el seu fill Alfons el Magnànim, i després el nét: Joan II.
Aquest Joan II culminarà la mala relació amb els catalans que havia iniciat el seu avi i com que els catalans li neguen el suport busquen un candidat alternatiu i comença la Guerra civil catalana que durà deu anys, des de 1462 a 1472! Joan II fa un pacte amb França, i a canvi del suport francès empenyora el Rosselló i mitja Cerdanya com a garantia del pagament de 200.000 doblers d’or als francesos. Aquests diners no es van tornar mai i això els francesos ho tenien ben apuntat a la llibreta de morosos, com veureu més endavant.
Reflexionem-hi 
Psss, perdoneu que estigui tot tan apretat, no aconsegueixo que surti d’una altra manera! 😦
Quedes perdonada si no fas servir mai més el verb “apretar” (ai, ai, ai, “en casa del herrero, cuchillo de palo”!) 😀
Ui, ui! És que…les vacances….! 😦
Hahaha! No em facis cas, és que hi va haver una temporada que em vaig cruspir els llibres d’en Rudolf Ortega com si fossin els deu manaments i d’aquella època només m’ha quedat aquesta paraula (i per una que em sabia…)
Coi, i no hi havia millor candidat que un noble castellà? 😦
Segur, però jo crec que tota la culpa és de Martí l’Humà… ell que era tan cultivat, no va poder preveure el mal que ens faria morir sense descendència? No podia haver adoptat algú? Podia haver agafat un nen orfe i jurar que era seu! BUA!
I qui va ser la ment preclara que va escollir en aquest Ferran I??? Més que res per donar-li les gràcies!!!
La Catalunya Nord es va perdre per no pagar. Aquests es veu que sempre fan igual, ara tampoc paguen!
😀 La llàstima és que en aquella època no se’ls acudís la idea d’una República… ja faria anys que seriem lliures i feliços!