Se’m posa la pell de gallina cada cop que veig el Lipdub per a la Independècia, hi ha tot de proves de la cultura catalana i la gent que hi surt està tan animada que et contagia. I penso que súper catalana que sóc i com m’encanta la meva cultura. Entro al cotxe i em poso Ràdio 4 perquè la majoria de cançons catalanes les trobo molt bones, o iCatFM perquè en posen molta, de música catalana. I a classe explico el menú que fem per Nadal, i Sant Jordi, i Sant Joan… tota orgullosa.
I llavors per casualitat sento el so d’una guitarra espanyola… i també vibro.
Flor de primavera, La troba Kung Fu
Romance anónimo
Pájaros de barro, Manolo García
Don’t let me be misunderstood, Santa Esmeralda
Reflexionem-hi 
Sembla una entrada pepera..hahah, és que no tinc temps de fer-la bé. Només vull dir que per a mi la guitarra forma part de mi… i no sé en quin punt en plan admiració cap a una altra cultura…! Cada cop pitjor, oi!?
Don’t worry, no crec que sigui difícil d’entendre aquesta paranoia cultural .
La guitarra, ben tocada, és preciosa.
Pel que fa al Lipdub em va encantar. L’he vist més d’una vegada. Crec que va ser un encert. Tot suma.
Una guitarra és una guitarra, aquí i a qualsevol part del món. El flamenc s’em fa soportable per la guitarra, sincerament. Sigui com sigui, sempre m’agradarà més una rumba catalana que un flamenc. Una passada el lipdub.
No pateixis, jo soc molt català, i no m’agraden ni el pa amb tomàquet ni les sardanes i entre la gralla i la guitarra clàssica ja et pots imaginar també amb que em quedo…
Per sort no es tracta de ser sectaris, això ja ho fan uns altres, trobo el teu post ben coherent.
Exacte. Quin és el problema? Per què el fet que t’agradi (i estimis) una cosa ha d’excloure que te n’agradi (i estimis) una d’altre? A veure si jo ara m’hauria de sentir traïdora perquè m’agrada el gaspatxo!
Ho va dir en Pau Casals: L’amor pel propi país és una cosa esplèndida. Però per què aquest amor s’hauria d’aturar a la frontera? (i qui diu país diu cultura, oi?)
Gràcies a tots! La veritat és que volia fer una oda a la guitarra i posar algunes cançons boniques com a exemple i m’ha sortit un text amb crisi existencial inclosa, i bastant mal escrit, per cert. És el que passa si l’escrius cinc minuts abans d’haver de marxar…!
Tomàs i Crític, això mateix volia dir, que la guitarra és preciosa 🙂 I el lipdub emocionant!
Miki, et perds el pa amb tomàquet, però jo em perdo els cargols, l’esqueixada, el romesco, els peus de porc i la crema catalana!!!!!!ECS!
Montse, estic d’acord amb en Casals. Quin savi…, el nostre millor ambaixador.
No cal que comenti res, només que escolteu això: http://www.youtube.com/watch?v=TOWxICAidB8&feature=related
Molt bonica, Jaume!