Tintín al congo, Els Amics de les Arts
Era el 1990, vaig trencar una relació
i un dia que estava al zoo
vaig fixar-me en un ós panda.
1991, corprès part de l’experiència
i sense tenir-ne consciència
em vaig fer amic d’un ós bru.
1992, estava avorrit a casa
i conscient de la meva traça
els vaig tornar a trucar a tots dos.
No no no no no no.
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea -no no no-, sense treva, cap a tu.
1993, ja estant fart de mides grosses
per simplificar les coses
vaig comprar-me un pequinès.
1994, un bon amic meu pastor
em va fer descobrir un món
quan em va ensenyar les cabres.
1995, buscant quelcom més exòtic
com a company anecdòtic
vaig pensar en l’ornitorinc.
No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea, postmoderna, cap a tu.
1996, vaig adoptar una hiena
no pas perquè ella em fes pena
sinó pel seu gran somrís.
1997, vaig perdre una pastanaga
i és que qui la fa la paga
ai trapella conillet.
1998, em pica una abella reina
de totes elles la més bella
i em va convidar a la suite.
1999, d’excursió per la muntanya
vaig veure sortir una banya
i sota hi havia un boc.
No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea, sense treva, cap a tu.
I arribat a l’any 2000, cansat ja de tanta bèstia
no vull pecar d’immodèstia
vaig concloure amb un mandril.
I a partir del 2001, no he parat d’anar per tu…
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Reflexionem-hi 
Ja, que no m’hi dediqui a fer rimes, oi? Me’n vaig adonar fa anys. Em defensaré dient que si ho hagués fet amb temps ho hauria fet millor!!
Si que fa pena el viatge no fet a París. Molta.
Espero que recuperis els dits. 5 de 10, un luxe perdre’ls!
He vist que aquesta entrada l’has posat a la Categoria de no categoritzat. Penso que el podries haver posat a “Desgràcies varies”.
No pateixis, ho he solucionat embolicant-los. Ara semblo la barrufeta “pupes”
Quin mal i quina mala sort, no pateixis, París sempre t’esperarà.
Paciència i sort!
Mais oui! A més es veu que hi ha fet molt de fred per allà dalt! Gràcies!
Sí, hi fa molt fred i hi ha neu a les teulades… Hauríem hagut de tancar-nos als cafès parisencs. Us espero amb el bon temps!
BUAAAA, jo volia l’abraçada a càmera lenta sota la Torre Eiffel!!! BUAAAA!!!!
Què puc dir
si t’has desdit
d’una escapada a París?
Acabarà tot per fi
deixa de fer-nos patir.
Molt bé, Jaume, 2010, rimes molt millor que jo,
i queda bé amb la cançó!
Llàstima que t’has deixat la data.
Ja veus que tinc memòria de rata…
au, a polir, a polir, a polir,
que també rima amb París.
Però espera, incrèdula “blogata”,
que m’inspiraré amb els Delafé
i la lletra superaré.
I aquí m’aturo
perquè em veig com un burro
dalt d’una cadira recitant per un duro
“com que sóc petitet i …”