Tintín al Congo, no pas de l’Hergé

Arribats al 2010, avortat ja el viatge*
destrueixo dits i esquena
mentre preparo el mercat.
 
2010 un altre cop, escolto el que tinc a l’iPod
cançons de mateixa mena
i és que tinc poc on triar.
 
2010 fins al gener, descobreixo una cançó
que fins ara escoltat jo no
havia pas fins avui.
 
2010 per acabar, una vella dels Amics
que rima millor que aquí
i que ja m’ha enamorat.
 
Els Amics, se’ns enganxen, 2010.
I la feina, no patiu, ara hi vaig.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
 
 
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Tintín al congo, Els Amics de les Arts

Era el 1990, vaig trencar una relació
i un dia que estava al zoo
vaig fixar-me en un ós panda.

1991, corprès part de l’experiència
i sense tenir-ne consciència
em vaig fer amic d’un ós bru.

1992, estava avorrit a casa
i conscient de la meva traça
els vaig tornar a trucar a tots dos.

No no no no no no.
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea -no no no-, sense treva, cap a tu.

1993, ja estant fart de mides grosses
per simplificar les coses
vaig comprar-me un pequinès.

1994, un bon amic meu pastor
em va fer descobrir un món
quan em va ensenyar les cabres.

1995, buscant quelcom més exòtic
com a company anecdòtic
vaig pensar en l’ornitorinc.

No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea, postmoderna, cap a tu.

1996, vaig adoptar una hiena
no pas perquè ella em fes pena
sinó pel seu gran somrís.

1997, vaig perdre una pastanaga
i és que qui la fa la paga
ai trapella conillet.

1998, em pica una abella reina
de totes elles la més bella
i em va convidar a la suite.

1999, d’excursió per la muntanya
vaig veure sortir una banya
i sota hi havia un boc.

No no no no no no
No és zoofília, és família, 2001.
L’odissea, sense treva, cap a tu.

I arribat a l’any 2000, cansat ja de tanta bèstia
no vull pecar d’immodèstia
vaig concloure amb un mandril.

I a partir del 2001, no he parat d’anar per tu…
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

 
*El viatge avortat era a París… per si us faig pena.
I els dits destrossats: el polze de les dues mans, l’anular de la dreta i l’índex i cor de l’esquerra, per si us faig pena una altra vegada.

10 comentaris

Filed under Uncategorized

10 responses to “Tintín al Congo, no pas de l’Hergé

  1. Ja, que no m’hi dediqui a fer rimes, oi? Me’n vaig adonar fa anys. Em defensaré dient que si ho hagués fet amb temps ho hauria fet millor!!

  2. Si que fa pena el viatge no fet a París. Molta.

    Espero que recuperis els dits. 5 de 10, un luxe perdre’ls!

    He vist que aquesta entrada l’has posat a la Categoria de no categoritzat. Penso que el podries haver posat a “Desgràcies varies”.

  3. Quin mal i quina mala sort, no pateixis, París sempre t’esperarà.

    Paciència i sort!

  4. Alba

    Sí, hi fa molt fred i hi ha neu a les teulades… Hauríem hagut de tancar-nos als cafès parisencs. Us espero amb el bon temps!

  5. Jaume

    Què puc dir
    si t’has desdit
    d’una escapada a París?
    Acabarà tot per fi
    deixa de fer-nos patir.

  6. Jaume

    Ja veus que tinc memòria de rata…
    au, a polir, a polir, a polir,
    que també rima amb París.
    Però espera, incrèdula “blogata”,
    que m’inspiraré amb els Delafé
    i la lletra superaré.
    I aquí m’aturo
    perquè em veig com un burro
    dalt d’una cadira recitant per un duro
    “com que sóc petitet i …”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s