No sé si heu vist mai “Bones”. Va d’una antropòloga forense que és molt intel·ligent pel que fa a la seva feina però que en les relacions socials és un zero a l’esquerra. Bàsicament deixa anar algunes frases que no serien socialment acceptables o no capta el sentit figurat d’algunes expressions comunes, com els passa per exemple als autistes, que els pots preguntar “Tens hora?” i ells et responen “Sí” i ja creuen que han contestat la pregunta.
Si li diuen “Se me ha partido el corazón” ella diu que això no és possible perquè és un múscul i no es pot partir. Si un becari pilota li diu “No puedo imaginar cómo seria tener su celebro” ella li respon que és clar que no pot. Si algú s’equivoca al dir el seu nom es queixa, i quan l’altre li pregunta si sap com es diu ell diu “No, pero hay muchos como usted y solo una como yo”. Si al seu company li diu que és la persona menys objectiva que coneix, i ell li respon “Gracias” ella replica “No es un cumplido”. Total, que és una mica creguda i una mica antipàtica… però no ho fa amb mala intenció. Al contrari, és més aviat “tonta” en aquest sentit. Simplement és la seva manera de parlar.
A mi tota la vida m’han dit que sóc una mica borde. No us penseu, no cada dia, ni molt menys, però de tant en tant un alumne confessa que el dia de les matrícules li vaig semblar antipàtica i que després de conèixer-me ha vist que sóc diferent. Algun cop un amic demana treva quan jo ni m’he adonat que estic atacant. De vegades ma germana em diu que “intento” ser irònica i “semblo” borde… i el pitjor de tot és que jo no me n’adono!!
L’altre dia sopava a casa una amiga i em va dir “Tu ets com la Brenan de Bones”, de vegades fas uns comentaris que no són gaire adequats… però ho dius i et quedes tan ample*” No era la primera vegada que ho sentia, però si m’han de dir alguna cosa prefereixo mil vegades que em diguin Brenan.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
*Que consti que li vaig preguntar si preferiria que fos menys sincera i em va dir que “No, m’encantes!”. Que consti també que és una de les amigues que més m’estimen!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Reflexionem-hi 
Juraria que has fet la descripció d’un Asperger: intel·ligència cognitiva extrema, intel·ligència emocional zero (o gairebé). Pel que veig és un perfil força recurrent en les sèries (House i doctor Mateo van per aquí, oi?).
Jo en conec dos, de casos. Un és el fill d’una amiga que quan encara anava en el cotxet un dia me’l veig que es treu el xumet i es posa a llegir el rètol d’una botiga; per poc em desmaio de la impressió. La vaig felicitar, però ella em va dir que no era per alegrar-se i que la tenia cosida a preguntes tot el dia. Ara està prou contenta perquè ha aconseguit que les habilitats socials que no desenvolupa de forma instintiva les ha adquirit de forma cognitiva i per fi la resta de nens ja no li volen partir la cara cada vegada que baixa a jugar al parc. L’altre és una persona adulta amb qui he tingut converses molt interessants… diuen que les persones que tenen aquesta síndrome s’entenen d’allò més bé entre ells… no sé si m’hauria de començar a preocupar.
Sigui com sigui no canviïs ni tu ni el color de fons del bloc: ens encanta així tal com està. Ai, però això de no renovar en quinze dies no eh! Això no ens ho podem pas permitir que ens enyorariem molt!
Ah, Asperger! Em sona! Ja sabia jo que no volia dir autista, ben bé… Que interessant, m’agrada moltíssim aquest tema, i les efàsies i alteracions diverses que hi ha sobre el llenguatge… He perdut una mica de coneixements però la passió filològica perdura!
Doncs no, jo no tinc una súper intel·ligència, em temo que més aviat és una mica (o molta) timidesa…
He de reconèixer que per no tenir remordiments de consciència he passat per l’Optimot per almenys “saber” quines paraules hauria d’haver utilitzat al text de més amunt. Peseu que la llicència me l’he pres perquè jugava amb el nom d’ella…
antipàtic -a; estúpid -a; repel·lent; malcarat -ada; esquerp -a; intractable; aspre
Si, de vegades veig Bones i em distreu. I si, és una borde però li disculpo perquè és intel•ligent. Prefereixo però les altres dones que treballen amb ella, i de llarg.
Ara que ja m’he confessat, segueixo…
Un cas molt més extrem és el d’en Seldon, de la sèrie Big Bang Theory. Sèrie que us recomano.
Només he vist The big bang theory una vegada… hauré de mirar-me-la més per poder comparar!
L’Ernest diu: “La Brenan és més guapa” (tingues cunyats per això…)
I jo dic: “Visca el gen huensos!!”
Per cert, jo tinc tot d’apunts i treballs sobre trastorns, però encarat a la psicopedagogia, per si t’interessa… La ment humana és molt complexe.
Moltes gràcies, Ernest. El proper dia que ens trobem cridaré tan com vulgui encara que a tu et molesti 😛
Ostres, no m’havia adonat que érem del mateix club. També aparento ser bastant distant o bé faig por.
Per frikis, m’estimo més en Walter Bishop de “Fringe”. Deu ser perquè m’he adonat que en tinc un a casa.
Pel que fa al fonedor, vcls que organitzem una col·lecta entre tots els teus seguidors i els enviem uns amics que li trenquin les cames o els dits de les mans. Només has de fer que dir-ho!
Me n’alegro que no te n’hagis adonat, això vol dir que ja m’has calat des del principi!