En Patufet hi entra innocentment i el micro es posa en marxa. Fi del relat.
El que ja ha estat reflexionat
...reflexionem-hi absurditats adolescència aeroports amor Antònia Font autògrafs aventures Barcelona Barça Beirut Cambodja Carnestoltes cartells Catalunya cinema conspiracions contes convivència cultura popular curtmetratges depilació educació El Senyor dels Anells escriure esports estrés fantasia feina freaky gent gran guerra història imaginació independència indignats jocs d'ordinador joies l'eterna joventut llengua llibres luxe Manel masclisme Mecal mort Màrius Serra música Nadal paraula pel·lícules pijos planeta Terra Plaça del rei polítics privilegiats Pro-vida publicitat realitat religió ràdio solidaritat sortir de festa superació sèries teatre tele trànsit vacances vaga veïns viatges Vietnam violència visitesArxiu
- Mai 2013 (1)
- Març 2013 (1)
- gener 2013 (1)
- Desembre 2012 (1)
- Novembre 2012 (3)
- Octubre 2012 (9)
- Setembre 2012 (2)
- Juliol 2012 (1)
- Juny 2012 (2)
- Mai 2012 (4)
- Març 2012 (3)
- febrer 2012 (3)
- gener 2012 (5)
- Desembre 2011 (3)
- Novembre 2011 (1)
- Octubre 2011 (2)
- Setembre 2011 (13)
- Agost 2011 (3)
- Juny 2011 (4)
- Mai 2011 (7)
- Abril 2011 (6)
- Març 2011 (6)
- febrer 2011 (6)
- gener 2011 (5)
- Desembre 2010 (7)
- Novembre 2010 (10)
- Octubre 2010 (7)
- Setembre 2010 (11)
- Agost 2010 (3)
- Juliol 2010 (2)
- Juny 2010 (5)
- Mai 2010 (6)
- Abril 2010 (9)
- Març 2010 (6)
- febrer 2010 (8)
- gener 2010 (8)
- Desembre 2009 (7)
- Novembre 2009 (6)
- Octubre 2009 (4)
- Setembre 2009 (8)
- Agost 2009 (2)
- Juliol 2009 (3)
- Juny 2009 (5)
- Mai 2009 (6)
- Abril 2009 (6)
- Març 2009 (5)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (9)
- Desembre 2008 (3)
- Novembre 2008 (6)
- Octubre 2008 (12)
- Setembre 2008 (14)
- Agost 2008 (2)
- Juliol 2008 (8)
- Juny 2008 (7)
- Mai 2008 (5)
- Abril 2008 (9)
- Març 2008 (7)
El Miki m’ha regalat un premi
Reflexionem-hi 
Què passa??? És que ja tinc l’entrada que penjaré d’aquí a quinze dies, però he d’esperar al dia indicat i mentrestant penjo tonteries! Desitjo que no us faci molta pena. Ja sabeu de qui és la culpa de la moda dels microrelats!
Pobre!! Ni temps per respondre a la pregunta de la seva mare. Estàs molt gore i tarantina. Ja sé amb què t’has inspirat!
Mira si fa pensar aquest microrelat! Duia el safrà a la butxaca? O la mare el va fer anar a comprar curri: és una aficionada a la cuina de fusió?
Sí, una mica bèstia, ho reconec, però és el que se m’ha acudit per posar-hi el “micro”.
Aaah, el misteri dels microrelats!!! Totes les portes queden obertes!!
Totes les portes obertes tret de la del microones! M’ha recordat aquella llegenda urbana que explica que algú va rentar el gosset i perquè s’eixugués… és una llegenda, oi?; si és que no que ningú no m’ho desmenteixi, per caritat.
Has dit 15 dies? Ara m’has fet anar al calendari per si era el que jo pensava, però no; pel que tenia al cap encara falta més d’un mes (ep, en la mateixa data que els del teu poble, els del meu poble també decidim! 😀 )
Vatua, és que entre els uns i els altres no estem deixant un conte viu! Ara li podria tocar al de la Blancaneus i els set nans i podriem fer que… no, millor no.
Haha, pobre Patufet, és com el gatet famós, és veritat! Jo és que vaig veure Gremlins moltes vegades de petita i n’hi ha un que acaba al micro!
Paciència, el dia 17 ho sabràs!
No he entès res.
Això no és un microrelat. Això és quasi una trencaclosques.
I en Patufet ha d’estar 15 dies al microones. Espero que hi hagis posat alguna menja dins i que no premis l’”on”.
Pobre, en sortirà en PaStufet!
Per què dubtes de l’ON? Si diu “el micro es posa en marxa”!!! Deu ser el teu subconscient, no vols matar en Patufet!! Pastufet, hehe!
Res, Tomàs, era per jugar amb les dues paraules que composen “microrelat”… i l’únic que hi cabia, pobret, era ell!
Bé, estar clar que no soc d’aquest món.
Com estic baixant en el rànquing!!!
Haha, no pateixis, home. Nosaltres t’estimem igualment!
Criminal!!, no em crec que el microones es posi en marxa tot solet, aquest microrelat amaga un cruel crim.
Cruel, cruel. Estic d’acord… buaaaaa, poooobre Patufeeet!!!!! Prometo no explicar mai aquest conte als meus nebots!
Ei, a mi m’agrada!
I sí que vaig tenir correu, sí… i vaig respondre de seguida perquè em va fer molta il·lusió. Però no tenia segells, i al lloc on n’havia de posar hi havia la màquina espatllada, i la carta ha anat i tornat de Catalunya, i s’ha embrutat de mantega de croissant, i ara s’està esperant que la remitent deixi de fer de guia turística pels convidats que se li han acumulat aquests dies. Bufff… no sóc enrotllada, però m’enrotllo com una persiana. 😉
Gràcies! A mi també, hahaha!
Doncs aviam si vas a la poste!!
Sí que ets enrotllada, haha! MUUUAKS