Quan res no és, tot sembla

Diuen que allò de “que me quiten lo bailao” ve de Carnestoltes. Abans, quan la gent feia de la Quaresma un període d’autèntica penitència aprofitaven la festa per cometre tots els excessos que se’ls acudia. Ara el que fem és cometre excessos durant tot l’any i a Carnestoltes ens limitem a disfressar-nos.

D’entre els que ens disfressem crec que n’hi ha un bon grapat que es vesteix del que voldria ser però no és: de poli, de bomber, de super-heroi, de princesa… És l’excusa per fer el que normalment no podem, vivim una altra vida, som una altra persona durant una nit. I això és una cosa que la resta de l’any només poden fer els actors, els escriptors i els lectors. Els actors, és evident, es posen a la pell del personatge que no són; els escriptors creen els mons fantàstics en els que no hi viuen i els lectors, seduïts per aquests mons, es permeten passejar-s’hi i fins i tot identificar-se amb el protagonista.

Però si no sou d’aquests, després de Carnestoltes el món tornarà a ser el que era, perquè així com l’última campanada trenca l’encanteri de la Ventafocs, l’últim dimarts abans de Quaresma enterra tota la possibilitat de ser qui no som. Tot el que no era desapareix. Això si no teniu uns amics bandarres que diuen “us hem de presentar un amic alemany”. Hi vas, el presenten, pateixes pel noi (només diu “la gente èsta muy loca!”, amb una e obertíssima i l’accent mal col·locat, “what a fuck!”) Fins i tot s’atreveix amb un taco en català, amb un accent impressionant de la ceba… “Què?” diu l’alemany “ja ho deixem córrer, no?” Ens havien pres el pèl.

Ja us ho deia, perquè la ficció es converteixi en realitat ha de ser Carnestoltes, has de viure en un conte o has de tenir uns amics… una mica especials. Res no és encara que ho sembli. El noi no era alemany i el gos de la foto, encara que ho sembli, no és la Reina de cors.

20 comentaris

Filed under Uncategorized

20 responses to “Quan res no és, tot sembla

  1. Crec que Halloween i Carnestoltes s’haurien de fusionar, trobo que cada dia son festes més insubstancials.

    • Ha, ha! És veritat, però llavors hauríem de triar entre el vestit terrorífic i el de lluentons!! Insubstancials, però divertides. Només em sap greu per la Castanyada… confiarem que a l’escola les metres se segueixin vestint de castanyera!

  2. Gossip Boy

    Millor si s’hagués dit Eduard, no? De totes formes era rosset, encara que no tenia la cara vermelleta ni bevia cervesa.

  3. Gossip Boy

    By the way, es “what the fuck!” no “what a fuck!”…

  4. Gossip Boy

    Petbook… segons la Mariona (private banker) no es aconsellable la renda variable vietnamita, mira’t els pisos al vallés occidental que semblen més interessants….

  5. Potser també hi cabria la Televisió en això de que “per a què la ficció es converteixi en realitat ha de ser…”.

    Jo també soc partidari de la fusió de les festes. Confusió total. Torrons i roses per san Jordi, panellets i arbre de Nadal per tots sants…

    Res de disfresses de castanyeres per a les professores, de ladykillers millor.

    • Sí, sí, la tele!!! De fet quan ho vaig pensar hi havia “telespectadors” però després en escriure-ho se’m devia oblidar!

      Doncs a mi els torrons a Sant Jordi…crec que no m’entren, eh!! Que més voldrien alguns que haver tingut una profe canyera i no castanyera!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s