És clar, t’agrada llegir i de seguida comences amb els clàssics: Shakespeare, Wilkie Collins, Jane Austen i com a colofó et presten “Jane Eyre”. No, no és una altra escriptora, però sí que la va escriure una dona. Charlotte Brontë va escriure la novel·la el 1847, absolutament immersa en el romanticisme, el moviment, és a dir: fantasmes, castells, personalitats estranyes, investigacions científiques, fets inexplicables o successos irremeiables.
La Charlotte es va basar, sobre tot al principi de la novel·la, amb la seva pròpia experiència vital per definir una súperheroina amb un poder sobrenatural: una personalitat fortíssima formada per unes idees úniques i una autenticitat que la fan ser mestressa de sí mateixa. Rara avis a l’època ser una dona amb cervell i demostrar-ho. Des de l’inici de la novel·la quan és petita, les respostes de la Jane deixen al lector impressionat i admirat. La continuació de la història i les seves llargues converses amb el seu senyor et fan estimar aquella noieta esquifida, lletja i pobra fins a considerar-la un model a seguir. “Jane Eyre” és alhora una novel·la molt romàntica (ara sí, rosa) precisament per això, perquè les converses entre ella i el seu enamorat són intel·ligents i perquè els seus caràcters escolpits per les males experiències anteriors de tots dos fan que siguin perfectes l’un per l’altre.
“Jane Eyre” ha captivat tanta gent al llarg de la història que se n’ha fet 16 pel·lícules i 9 sèries de televisió, a part de peces musicals, adaptacions radiofòniques, teatrals, i moltes obres literàries que l’han inspirat, intentat continuar o reversionat. Si algú no té gaires ganes de llegir la novel·la, recomano la versió de la BBC de 2006, una minisèrie de 4h que podeu veure per youtube, amb una Jane molt bona actriu, una mica lletja com li escau al personatge i amb un Rochester massa guapo pel meu gust, però que convenç en el seu paper d’amargat.
Només als que heu llegit el llibre o coneixeu ja la història us convido a veure aquestes dues versions de la mateixa escena, la primera d’una pel·lícula de 1983, amb uns actors molt insípids i després la meva preferida…ai, que bonitoo!
http://www.youtube.com/watch?v=lyTpzvElJck
http://www.youtube.com/watch?v=iU0DJFli4-A&feature=related
Va, i si us heu quedat amb ganes de més:
http://www.youtube.com/watch?v=_lHKxDq33_g&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=8ZPZEnQzneQ&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wntWGwCjeBc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wDLEXsbm72U&feature=related
Pim pam fuego http://www.youtube.com/watch?v=B8u0vLgSsLA&feature=related
Si algú té alguna versió diferent…me la farà arribar?? M’encantaria veure alguna de les primeres!! Ah, i me n’oblidava… no sé si heu vist “Rebeca”, la famosa pel·lícula per la qual anomenem “rebeca” a la jaqueta de punt… doncs tenen tant en comú! Canviem diàlegs per intriga, però hi tenim la serventa que s’enamora d’un home ric, la mansió que es crema, la criada sonada, i el fantasma de l’anterior dona per allà voltant… uuuuhhh!! Però el que és més important, l’actriu protagonista de “Rebeca”, Joan Fantaine, va protagonitzar la versió de 1944!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
És la quarta vegada que vinc a afegir alguna dada, pot ser que vingueu d’aquí a un mes i aquesta entrada tingui quinze pàgines!
Versions senceres a Youtube:
1944: http://www.youtube.com/watch?v=MAl4QhjJaBw&feature=related
2006: http://www.youtube.com/watch?v=2XsB22Qjz3A
Si trobo tota la de 1934 us l’enllaço, és boníssima, li han canviat totalment la personalitat al Rochester…fins i tot li acosta la cadira perquè segui, hahahaah!!http://www.youtube.com/watch?v=vtYpA12pbsA&feature=related
-..-.—.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-
Una altra curiositat: moltes de les versions han estat filmades a Haddon Hall (http://www.google.es/images?hl=ca&rlz=1R2ADSA_esES386&q=haddon%20hall&um=1&ie=UTF-8&source=og&sa=N&tab=wi&biw=1419&bih=728) jo com a bona fan hi he estat dues vegades, us recomano la visita.
-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.
Per als més fans: si poseu “Jane Eyre Comparison” a youtube us trobareu tot de comparacions de diferents versions sobre les mateixes escenes: la caiguda del cavall, l’habitació cremant, l’entrevista de la Jane amb el reverendo de nena, etc!
Reflexionem-hi 
Quina pencada! Cada vegada que entro hi ha més teca. A veure si esgarrapo una mica de temps per veure la versió del 1944. Per cert, et falta l’enllaç sonso del 1983 (me n’he adonat per pura dolenteria: què diu, que son uns insípids?, a veure això, a veure :-))
Quina cagada… ja ho he arreglat, gràcies Montse!!!
És que són tan freds, ella és una tòtila que ni es belluga, i ell sembla sortit del teatre!
Oh, que bo! Sí que en són, d’ensopits. Per un moment m’ha recordat en Monchito, amb la diferència que el José Luís Moreno li feia bellugar més els braços.
16 pelis i 9 sèries!!! que fuerte neeeeeng!!!
Estic amb tu que són uns sosos sense remei!! Quin horror de versió!! Amb ho guapeton que és el Rochester del 2006… Aix… (…suspir…)
És taaan guapo!! M’he passat “bastant” estona mirant-me versions i reversions i és el més guapo i el que em convenç més. És veritat que no fa tanta pinta de mostre com d’altres, i que potser és massa guapo…però si a la novel·la te n’enamores, a la pel·lícula també t’ha d’agradar!!! I si és massa borde, massa lleig…penses, què li ha vist a aquest? Ai… (súper sospir)
Aix…. és molt llarg aquest post, Maria!!!! (He de confessar que no me l’he llegit tot :$).
Jane Eyre me la vaig llegir fa temps, massa i no em va acabar d’agradar, però potser perquè me la llegia per obligació. En fi! Petons!!!
Sandra
Doncs és una llàstima, potser te l’hauries de tornar a agafar ara que no tens obligacions i que tens criteri filològic… Per cert: tens feina? Ja estàs instal·lada??