Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre

Algú va dir que per ser recordat s’havien de fer aquestes tres coses. Tenir un fill surt una mica car i plantar un arbre no genera cap benefici a curt termini, així que tothom es decanta pel llibre. És igual si escrius bé o malament, si el que expliques és interessant o no, la qüestió és omplir les biblioteques.
Si l’autor no és famós el més probable és que es gasti els seus estalvis en l’edició i que els exemplars acabin a les prestatgeries dels seus familiars i amics, la meitat dels quals mai passaran més enllà de la primera pàgina on, el novel·lista, poeta o escriptor a seques, els ha dedicat unes paraules. En cas que l’autor sigui conegut, com ara un presentador de televisió, un ex primer ministre o un jugador de futbol el més probable és que el llibre sigui un súper vendes, les fans preguntin a l’autor a la roda de premsa quan els faran un fill i que fins i tot alguns exemplars acabin als prestatges d’una biblioteca municipal.
Total, que tothom pot escriure un llibre, però tothom ha de ser publicat? Estarà orgullós l’editor si publica una porqueria que el faci milionari? Cal, de veritat, que tothom expliqui la seva vida en un llibre de memòries, especialment els menors de 30 (em sap greu Piqué…)? Què és un llibre, què volem que hi contingui, què esperem trobar-hi? Cal que tots els llibres siguin obres d’art? Està clar que no, però em fa patir que per dedicar tanta atenció a aquest tipus de llibres ens perdem unes altres joies de gent que sí que ha nascut per escriure.
Anuncis

5 comentaris

Filed under Uncategorized

5 responses to “Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre

  1. Núria

    Doncs jo vull tenir un fill (o una filla millor 🙂 !!!!!!
    Opino el mateix, germaneta, i més tenint una amiga que li està costant ho seu que li publiquin un llibre…

  2. Ai, noia, quin ensurt! És que he llegit el títol i he vist la foto i el primer que m’ha vingut al cap és que ja havies triat el candidat per complir la primera fita (res a dir-hi, eh! que el noi és prou bufó).

    I no pateixis. Tinc la sensació que la gent que compra aquesta mena de llibres només ho fa per veure’n les fotografies. De temps per llegir no crec que els en tregui gaire. El que sí que potser els treu és pressupost per a comprar-ne d’altres (si és que aquest tipus de consumidor té pressupost assignat per a la literatura, i és clar).

  3. Jaume

    però no has triat el manual de text ja? He avisat abans de plegar: “mos fotran a la presó…”

  4. TATERP

    Aix….
    Això dels llibres a mi també em preocupa, però quan veig que persones que tinc al voltant no són capaces d’agafar un llibre com cal i en canvi agafen aquests i no et fan ni cas quan intentes explicar que “això no és literatura”, penso que ja no cal donar-hi més voltes. :S. Trist, però cert. Què diran d’aquí 100 anys sobre la literatura que es fa i es ven actualment? Com serà la literatura que es farà d’aquí 100 anys? Ai mare….. sort que no ho veurem! Jajajja!
    SALUTE!!!
    Sandra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s