Tanco la porta i ell em mira, amb cara de babau. Vermell, no sé pas per què, amb aquella boca que sembla que emeti un xiulet que dubto que sigui d’admiració. A canvi el carrego amb dues jaquetes, mocador i dues bosses que suporta estoicament mentre té la vista bloquejada per tot allò que li penja del coll. Acabo, i el descarrego, i encara és allà, mirant-me amb cara de babau. Un dia li faré una foto. Au, ens veiem dijous.
-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.–.-.
No m’ho tingueu en compte, la febre em fa delirar una mica, 🙂
el 19 abril 2009
Reflexionem-hi 
Latruz_ruth el 19/04/2009
marietaaaa estas malalta????Amor Suecia et va donar virus!!!!
Millorat…MUAKS!