L’’or aquós, problema de quatre en quatre

Fa uns anys que la possibilitat de transvasar l’’Ebre ens va fer posar a tots la pell de gallina. Serà possible? Els valencians només volen la nostra aigua per regar camps de golf, i poder abastir bé Marina d’Or! (que conté, atenció, camps de golf, piscines, balnearis, oceanogràfics, i crec que s’’està projectant una pista d’’esquí coberta! I tot això en un lloc on l’’aigua no és massa abundant…) Ara ens trobem que l’’aigua falta a Barcelona, i surten els hotelers dient que si hi ha tallades d’aigua la gent anul•·larà les seves reserves, i que Port Aventura necessita aigua.

Fa uns anys vaig llegir La ciutat invisible, d’Emili Rosales, i em va impressionar molt una conversa entre dos dels seus personatges, un d’’ells polític d’’ERC i l’’altre un bon amic del primer. Explicava el republicà que com que el seu partit era a la oposició rebutjaven el transvasament, però que si en uns anys arribaven al poder l’’haurien d’’acabar acceptant. Fort, no? I dius, no, és que és una novel•·la. Curiosament Rosales és de San Carles de la Ràpita i al 2004 sabia més el que es coïa que nosaltres.

Avui, al 2008, es planteja portar aigua del Segre cap a Barcelona. Els que eren a l’oposició i posaven el crit al cel, defensen ara l’’indefensable. És clar que tenen tots els votants assedegats, però com es pot tenir tanta barra? En Monzó l’’altre dia comparava en un article el que ICV deia i el que ara diu. Tot plegat no sé si fa riure o fa plorar.

I jo dic, no era el moment dels Verds quan van pujar al poder de fer basses, començar a arreglar velles instal•·lacions públiques per les que es perden milers de litres, i prendre les mesures que fossin necessàries? I tanta por els fa dir a la gent que si no hi ha aigua potser que hauríem de començar a estalviar-la? Per què no tots els habitatges de Catalunya no tenen ja per llei instal•·lats sistemes d’’aquells que no sé ben bé com funcionen però que tenen com a objectiu reduir el consum d’’aigua i aprofitar-la al màxim? És que en aquesta societat de confort no poder-se dutxar cada dia, no poder fregar els plats un per un, no poder rentar-se les mans o les dents amb l’’aixeta oberta, no poder canviar l’aigua de la piscina, no poder regar la gespa (o el carrer!) amb aigua és tan difícil d’’acceptar?

Doncs potser que ens hi anem acostumant a això de la falta d’aigua, perquè va per llarg. Què faran els polítics quan al Segre no hi hagi aigua, què faran quan no hi hagi aigua per transportar d’un altre país? Ah, no, perdoneu el meu error, no recordava que els polítics només pensen de quatre en quatre.

el 04 abril 2008