M’ha sorprès bastant que Ascó, vull dir, que l’Ajuntament d’Ascó, hagi votat a favor del cementiri nuclear. No perquè estigui radicalment en contra de l’energia nuclear, sinó perquè suposo que si et deixen triar si vols o no tenir tones radioactives a prop de casa jo diria que no. Diria el mateix si em preguntessin si vull un repetidor de telefonia o un munt de molins per a l’energia eòlica, i no és que n’estigui en contra, és que simplement no tinc cap ganes de tenir ones que potser m’afecten negativament, per no parlar de com queda de lleig el paisatge, m’estimo més tenir la vista que tinc ara, gràcies. Sí que és cert que si em planten un molí eòlic al jardí de casa suposo que em donaran “molts eurUs, no?” Però vaja, què voleu que us digui, que m’estimo més seguir pobre i no jugar-me-la.
Ara, que quan passo del jardí -que no tinc- a casa encenc el llum, engego la tele, poso en marxa l’ordinador portàtil per mirar el correu mentre veig al Polònia com se’n foten de tots els d’Ascó. Quan acaba poso a carregar el telèfon mòbil i em faig la pizzeta al forn, i després el te al microones, i finalment llegeixo mitja hora al llit, amb l’halògena, gastant energia. Però, mentre a mi no em toquin el meu paisatge, ni casa meva, ni facin més centrals nuclears jo ja sóc feliç!
Proposo: que l’any que ve sigui obligatori per llei que totes les cases, construïdes i per construir, siguin energèticament autosuficients i que la brossa que creï el país del costat l’enterri en algun camp solitari de Castella.
Reflexionem-hi 