Desconnectada, desentrendada, desinformada, desmotivada. Així és com em sento després de tants dies de no fer cas ni el meu ni els vostres blocs. Però com que hi ha hagut fans que s’han dedicat a escriure’m per animar-me a renovar (en concret, un), doncs aquí la teniu, la nova entrada del Reflexionem-hi!
Pul·lulant per les ones binàries d’aquest mar que és Internet, he anat a parar a YouTube. Allà he topat de cap amb Jimmy Jump i Andreu Buenafuente sentint “vergonya” del seu compatriota just després del seu salt a l’escenari abans de l’entrega al Goya com a millor actor a Javier Bardem.
Em sorprèn que, precisament Andreu Buenafuente, capaç d’enviar Rodolfo Chiquilicuatre a Eurovisión, senti vergonya de Jimmy Jump. És que per a ell el temple del cinema és més important que el temple de la música? D’acord, que Eurovisión fa anys que fa pena, però potser els seus participants i organitzadors se’l prenen seriosament i se’ls ha de respectar igual. Per aquesta regla de tres jo podria dir que el cinema espanyol és una porqueria i anar a fer el ruc als Goya, o no?
Però analitzem què fa exactament Jimmy Jump. En qualsevol esdeveniment, ja sigui esportiu, de moda, cultural, el tiu es planta en un moment important acaparant les mirades de tothom. Encuriosit i divertit, el seu públic veu com Jimmy demana l’atenció i explica la seva condició de saltador, i poca cosa més, perquè normalment ja l’estan traient del mig. Com diu la seva pàgina web: “El seu objectiu és que el món sencer somrigui amb les seves divertides i genials actuacions”
Però ens deixem un detall essencial. Jimmy, com qualsevol superheroi, va habillat amb un element distintiu important: la barretina. Amics és una tanca publicitària amb potes, i el producte que ven és Catalunya. Amb una mica de sort d’aquí a uns anys gràcies a Jimmy Jump i al Barça la totalitat del planeta coneix la nostra pàtria. Al final fins i tot Buenafuente li donarà les gràcies.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Per cert, si diumenge esteu avorrits, podeu participar al Flash Mob per a la independència que hi haurà a Plaça Catalunya a les 12. Per participar-hi cal seguir aquestes instruccions.
Reflexionem-hi 
M’encanta en Jimmy Jump!! Fa uns mesos el van entrevistar al Fricandó Matiner de Rac 105 i és un crack. A mi m’aconsegueix arrencar un somriure. Sobretot quan no l’espero.
Exacte! És com un regal sorpresa…! 😀
llàstima que diumenge estic fora, sinó seria una bona opció
Llàstima! 😦
Dona, allò del Quiquilicuatre va començar com una mena de broma enmig dels candidats “seriosos”, però després va ser la gent qui va votar que volia que aquella cançó representés Ejpaña (si mal no m’erro, aquell any funcionava així -per primera i última vegada-). Pel que fa a aquest home, de vegades em fa gràcia i de vegades no, però d’això a dir que és una tanca publicitària… Preferiria que ens coneguéssin per altres motius més que no pas per ser uns “notas” (pregunta: quina seria una traducció addient per a un notas?).
PD: I dius que t’han escrit per animar-te a escriure? Òndia, jo m’he passat dues setmanes sense penjar res i ningú no m’ha trobat a faltar. Ai, quina enveja més mal dissimulada em provoques! 😦
Tens raó, però el sol fet de proposar Chikiliquatre per anar a Eurovisión ja és una mica el mateix, no? I que consti que a mi el Chuki Chiki em va encantar, i sóc fan d’Eurovisión, m’encanta!
Sí, és veritat, és una mica notas, però ens fa conèixer, no? :S
Sí, sí, ja pots tenir enveja cotxina, haha! No m’han escrit expressament per animar-me, però en un correu si que hi va haver un “a veure si renoves, eh!” 😀
No tinc res en contra d’aquest paio, de fet trobo que té el seu punt graciós, jo no ho faria, però cap problema amb les seves actuacions.
La seva intervenció a Eurovisión va ser memorable.
Eh que sí? 😀 A mi també em va agradar, i això que a mi m’agrada Eurovisión, eh! (sóc així de rara…)
El dia que el Jaumet Saltiró salti al ruedu de cap en plena currida, patirem. Buenu, patirà.
AAAU! Quin mal.
No en soc pas fan del Jimmy.
Imagino que en Buenafuente es va cabrejar perquè ho va fer sent ell el presentardor (per cert que no ho he vist, però n’he sentit parlar).
Tomàs! Si ho vols veure tens l’enllaç al principi d’aquesta entrada!
Jo fan, fan, tampoc, però no em molesta…!
Felicitats!
Moltíssimes gràcies! Ja en tinc un més…fuf.