“Pedro el cabrero”, un descobriment tardívol

La culpa és de l’Enric. Jo no sóc de realities: ni de Gran Hermano, ni de El diario de Patricia, ni de Sálvame, ni de res de tot això; trobo que tot i que t’hi pots enganxar acabes perdent tant el temps que no val la pena. Doncs això, que l’Enric em va dir que havia de veure un nou programa de Cuatro que es diu “¿Quién quiere casarse con mi hijo?” que segur que em faria reflexionar i jo, molt obedient vaig anar a YouTube i vaig flipar una mica…
 
Però resulta que el programa acaba de començar, i a part de veure que el que volen les sogres no és una súperbonanoia sinó una súpertiabona, no vaig poder veure gaires vídeos més. El que sí que vaig veure van ser moooolts vídeos de “Granjero busca esposa“, que tampoc no havia vist mai, però que vindria a ser el mateix.
 
En primer lloc, m’agradaria destacar la gran ingeniuïtat que (almenys, això em sembla) els concursants tenen. De veritat es pensen que una bona noia, una que de veritat valgui la pena, li vindrà a través de la tele?? Quin perfil de noia es pot presentar en un programa així? Se suposa que són noies que han estat captivades per uns previs anuncis que els grangers han fet, explicant què busquen, com són i com viuen. Però tot i que hi ha molt de “és que el teu somriure em va captivar” i molt de “ets guapíssim i divertit” el que la majoria de les concursants demostren és que volen anar a la tele i si pot ser, fer-se famoses, com demostren aquestes imatges. El tiu és el de menys.
 
Una altra cosa que em sorprèn és que hi hagi nois que, tot i ser ingenus i pensar que amb l’experiència aconseguiran una bona dona (o amant ocasional) se sentin còmodes fent una selecció de candidates. Som al segle XXI i triem les possibles dones de la nostra vida de la mateixa manera que es tria una prostituta en un burdell. A banda d’això, quan els grangers s’enduen les dues candidates triades cap a casa (a conèixer-se bé) reben, normalment, el que es mereixen: mals rotllos, piques, escridassades… vaja, poques estones de romanticisme (perdoneu, tampoc no he vist tot el programa, no vull ofendre ningú que hi hagi anat amb intencions nobles, tampoc sé si va sorgir cap parella del programa…)
 
Tot plegat una pèrdua de temps, com deia al principi… si no fos perquè em vaig enganxar a tots els vídeos en els que hi intervenia un tal Pedro (sí, sí, si heu vist l’anterior enllaç és aquell). I què? Què és el que val la pena de veure tants vídeos sobre el Pedro? Doncs fer el descobriment de la seva personalitat.
 
Si veieu el programa, a l’episodi en què les dues noies van cap a casa seva et cau l’ànima als peus. Primet, amb les espatlles cap endavant, timidot, amb la clenxa al costat i la camisa per dins. Parlant amb aquest accent de “pueblo” (per mi que gallegueja una mica, serà la proximat amb Galícia), dient refranys populars i expressant-se amb un lèxic absolutament rural. Una espècie de combinació de friki-colgao i Sheldom Cooper de The Big Bang Theory.
 
Però nois, a mesura que va avançant el programa el noi no només et cau bé, també t’enamora. I no només perquè de seguida abandona la clenxa i la camisa per una samarreta i un barret de palla (i de vegades barbeta i tot!), eh? Té unes filosofies, i una manera de dir les coses, uns raonaments, una experiència en tots els camps, una senzillesa… però sobre tot, sobre tot, sobre tot, el tiu és tal qual és. Pam, si t’agrada bé i si no també. El noi està desaprofitat (bé, la veritat és que a dia d’avui no en tinc ni idea) així que si sou de vida senzilla, us agraden les cabres, i no teniu parella… ara, lluny de tot el rebombori mediàtic deixeu-vos caure pel poble del Pedro i doneu-li una oportunitat! Jo ja he fet tard!
 
Us deixo amb alguns dels millors moments del Pedro:
1. A Aruscitys (si us hi enganxeu val la pena tot el programa, busqueu la segona i tercera part)
2. El noi té un videoblog, on reflexiona sobre:
– Cantant: Romance de Teresa y Marcelino (No em digueu que no té encant que algú se sàpiga aquestes cançons “Que esto os sirva de escarmientooo!” Mare meua, mare meua!)
Anuncis

17 comentaris

Filed under Uncategorized

17 responses to ““Pedro el cabrero”, un descobriment tardívol

  1. Post número 100 a WordPress! 😀

  2. A.

    Caram, caram, si que t’ha convençut el Pedrito aquest! No ho he vist mai ni m’he mirat els talls que has penjat, però vols dir que no està tot manegat?

    • A.

      Val, he vist la presentació del noi amb camisa i “la transformació” en “buenorro campestre” en un altre tall, i no cola! No?

      • Alba, he esperat pacientment unes hores per si de cas reflexionaves i miraves algun altre vídeo… ja veig que no. Jo crec que si algú no és sincer en aquest programa són les noies, no pas els grangers. Evidentment seria possible que tot plegat estés manegat com GH, però no sé què tenen aquests nois que me’ls crec! Evidentment el programa provoca les situacions, però això no vol dir que ell no sigui així.

        (Oi que està guapo amb barret i barba?? HHAHAHAHAA!)

  3. seria més útil per la societat un “infomartico busca esposa” podries fer molts i molts capítols…

    • Haha, més útil per a la societat, haha! No tindria tant de morbo, però vaja, si es pensa bé podria ser factible! Una classe d’informàtica, una tarda amb videojocs, una conversa sobre programació…

  4. Felicitats pel centenari!, he vist algun fragment del programa, i si, com deia algú això és: “mama, me voy de putas que hoy es gratis”. A veure si aprofundeixo una mica amb el personatge que proposes…

  5. Mmm… sí, ho puc entendre: que et vingui algú i en veure’t et deixi anar un “CACHO YEEEEEEGUAAA” ha de ser d’allò més colpidor 😀 😀 😀

    • Sí, sí, m’imagino el dia del casament. La núvia s’aixeca a fer un parlament abans del brindis “El Pepet em va enamorar des del primer moment, el primer que em va dir va ser…cacho yegua! Ja no cal que continuï, ja està tot dit” HAHA! Doncs te’n riuràs però això de les floretes pel carrer és molt cultural, hi ha nois la mar de normals que troben la mar de normal anar cridant a les ties bones que es creuen…

  6. Felicitats pel centenari!!!

    No he vist mai aquest programes. Em fan vergonya. La tele no té pietat, posa en entena tot allò que atrau el número suficient de share com per fer un programa rentable.

  7. Núria

    Germaneta, ahir després de barallar-nos amb el teu nebodet més petit per tal que s’adormís, ens vam quedar enganxats al primer que vam trobar a la tele i ens vam recordar de tu!! Mare meva quin programa més penós!! Les mares/futures sogres són tremendes, els candidats són tremendos i les noies/futures nòvies… a part de tremendes, estan acabades per anar a un programa d’aquesta mena a buscar “l’home de la seva vida”!!! Això sí, vam riure que no vegis!!!!! Però serà l’última vegada que ho fem a costa de “¿Quién quiere casarse con mi hijo?” 🙂

  8. La segona part, la de com els nobles pagesots acaben fent servir les simpàtiques neopagesotes de pinso i s’han d’apanyar amb les ovelles, segur que té un interès sociològic més elevat (tot i que el de la primera part és difícil de superar).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s