L'he robat de: http://www.girobid.com/
Algú ha pensat mai per què quan ens trobem un famós el primer que fem és demanar-li un autògraf? És que creiem que aquesta signatura tindrà valor algun dia? Perquè si tothom en té és evident que no en pot tenir gaire, de valor. És que ens fa il·lusió tenir una obra feta manualment per algú famós? Perquè si és un pintor o un artista, com ara Tàpies (que Déu el tingui a la glòria) doncs encara té gràcia, perquè és de per si una obra del seu talent. Fixeu-vos quin accent que feia! Però què passa quan el senyor no és pas hàbil amb les arts plàstiques sinó que ho és amb la pilota? Per què demanem a Messi un autògraf? Jo li llançaria la pilota i li demanaria que me la tornés, a veure si podia parar-la. I si el famós és Ferran Adrià? La recepta del proper plat que es cuinarà a casa. I si és polític? Li demanaria una part del seu sou. I si fos actor, posem per cas George Clooney (molt creïble a Los Descendientes, per cert)? Això ho tinc molt clar, li demanaria un petó de cine, però mai, mai un autògraf!
Reflexionem-hi 
diguem-ho a mi que les haig de firmar! es un pal això de ser famós i anar firmant autògrafs arreu…
Ai pobre! Més val que reparteixis targetes amb curiositats en miniatura, faria molt més de Pons!
Una vegada va venir en Luis Enrique a les nostres oficines i no vulguis saber la que es va liar: tothom li va demanar autògrafs… fins i tot jo que el futbol m’és força indiferent (em vaig deixar endur per la histèria col·lectiva) i el cas és que ara que hi penso, no sé on tinc guardat l’autògraf.
Jo, si ensopego en Clooney, li penso demanar un cafè ben carregadet que avui ja estic prou rebregada… em refereixo a un sentit cast del rebregament, eh!
Sí, és clar, ara arregla-ho! (va per les rebregades)
Jo vaig tenir un autògraf de l’Ivan de la Peña una temporada perquè els meus pares se’l van trobar en un restaurant, i ja veus…espero que almenys el llencés al contenedor blau!
Ah, jo em pensava que la gràcia dels autògrafs era fer-te’ls fer en llocs inversemblants per avergonyir el famós, com la vegada que em vaig fer firmar la natja esquerra per l’Alícia Sánchez Camacho.
Bona aquesta! I què tal l’experiència? Jo continuo preferint una part del sou, eh… prefereixo que no em toqui gaire, aquesta, no sigui que m’encomani alguna cosa.
No tinc cap tipus d’autògraf, no em va gaire això de la mitomania… a més soc força tímid, quan veig algú famós no em surt aquella vena de saludar i demanar-li coses…
No, jo he de reconèixer que si m’he creuat amb un famós he fet veure que no sabia qui era… també em sap greu per ells. Tenen dret a fer vida normal, no?
No soc pas de demanar autògraf. No ho he fet mai.
Si em trobés a algun dels meus personatges preferits, el que més m’agradaria seria seure i prendre un cafè, una copa. Tot entenent que això és molt més impossible que un autògraf, però així i tot, no el demanaria.
Qui és aquest Clooney?
Home…jo sempre he dit que si em trobés la Shakira li diria alguna cosa, com “m’agrada molt la feina que fas” tot i que no em podria reprimir de dir-li la veritat “m’agradava més el que feies abans”…! Però segurament m’agafaria vergonya i no li diria res.
És broma, oi, això del Clooney? :S
Si, és clar!!!
Copetiria amb tu per fer-li el petó!!!