L'he agafat prestada de http://www.lapinya.cat Castellers de Vilafranca a l'Índia
No tinc gaire gràcia a l’hora d’explicar acudits, per això us quedareu amb un pam de nas si no coneixeu el del títol, perquè no us el penso explicar, haha huhooo! Això sí que fa gràciaaa!! Bé, del que es tracta és de parlar de la relació del català amb el viatge, més enllà dels turistes catalans i valencians que ens vam trobar (que van ser ben pocs) i del fet que la Marta i jo parléssim en català…
Parlar en català a Àsia és un avantatge perquè els venedors ambulants et deixin tranquil, fas veure que no entens l’anglès mentre dius quelcom en un català ben polit i au. A més, les petites converses que teníem amb d’altres turistes sempre incloïen el “i què feu per guanyar-vos la vida?” així que també vam fer de petites ambaixadores del català, amb diferents resultats (us recordo que faig moltes coses a la vida, però bàsicament me la guanyo fent classes de català).
Hi havia gent que tenia un interès real, com una família francesa que deia: “és una llàstima que a Catalunya no tothom parli català”. D’altres manifestaven simple curiositat: “quants anys s’estan els teus alumnes per aprendre català?”, veritable desorientació: “però es pot saber en quin idioma parleu? No és italià, no és francès, no és portuguès, no és espanyol…”, sincer desconeixement de l’existència de l’idioma: “però és semblant al castellà?” i alguns, com una noia romanesa, escepticisme: “no ho havia sentit mai, no deu ser un dialecte?” “NO!” També he de dir que hi havia gent que sí que sabia que entre totes les llengües romàniques n’hi havia una que era el català, perquè tenien família a Catalunya, perquè havien vingut a passar-hi uns mesos o simplement perquè sí que ho havien estudiat a l’escola (apunteu la dada, als col·legis romanesos no existeix el català però als suïssos sí, és el cas de les noies desorientades… que en dir “catalan” van fer “AAAAAH! CA-TA-LAN!!”).
I res, que us animo a fer d’ambaixadors quan viatgeu. Tothom coneix Barcelona (tot i que hi hagi gent que es pensa que és “The capital of Spain!!” mmmm…no), Gaudí (tot i que sorprenentment segons amb qui parles la Sagrada Família és motiu de befa… sacrílegs!!), el Barça (tot i que ningú sap qui és aquest tal Guardiola), i potser els sona que hi va haver unes olimpíades, però això que aquí parlem (a més a més del castellà) una llengua pròpia no ho sap gaire gent!
Reflexionem-hi 
Una llengua que es diu Català? no se pas de què em parles, per mi que t’ho has inventat….
Tens raó, això que parlem no és ni llengua ni res!
Quina sorpresa trobar francesos sensibles amb la diversitat lingüística. No devien pas ser del Rosselló, oi? 😉
Comprenc la “ignorància” del personal; la veritat és que si a mi em preguntessin quans països monolíngües existeixen només sabria esmentar Portugal (… és monolíngüe, oi?)
No sé d’on eren concretament :S I sí, tens raó, nosaltres ignorem moltes coses però ens sap greu que ens ignorin a nosaltres, haha!
Jo sempre els hi dic que parlar espanyol o anglès és de gent vulgar, els selectes parlem idiomes minoritaris!!.
Ben dit! M’agrada això de ser selecte, haha! La veritat és que parlant amb alguns anglesos diuen que ens admiren de saber “tants” idiomes…!
Uix… Aquest any tinc la proposta de visitar terres asiàtiques, i la veritat és que fer d’ambaixador del català per allà em sembla una missió de valents. Si ja és difícil fer-ho entendre per Europa (i sóc dels que es poden fer pesats per convèncer a la gent de que no sóc espanyol), no m’imagino el que ha de ser fora del continent.
Ara m’ha vingut al cap un japonès que vaig conèixer a Gant (Flandes) que pensava que el que es parlava allà (neerlandès) era alemany. Va quedar parat quan li intentava explicar el conflicte lingüístic català! “Al Japó això no passa…”, em deia amb cara de preocupat…
És una putada. Sempre acaba sent més fàcil dir que ets de Barcelona, encara que això als de poble ens faci remoure els budells.
No obstant, continuaré fent servir el català pel que va més bé: per desempallegar-se de les teleoperadores de mòbil (“perdoni, és que no l’entenc…”).
Oh que guai, viatge a la vista, vinc amb tu! Jo també dic que sóc de Barcelona (i a més a més és veritat) i m’estalvio donar explicacions… tot i que si pregunten gaire acaben descobrint que no només parlem una altra cosa sinó que molts voldríem la independència… i llavors o es complica la conversa o et deixen per inútil (i boig!)
Bona idea aìxò de les teleoperadores, hihi! Benvingut!
Certament, Barcelona i el Barça serveixen per iniciar converses de qualsevol mena en els països més insospitats. El Barça també.
Sempre vaig d’ambaixador de Catalunya en els viatges. Si algú em pregunta intento explicar ni que sigui breument el tema.
M’he trobat amb molta més persones interessades, que no pas amb el contrari.