La gent que viatja a aquests països intenta estalviar-se fins a l’últim eurillo. Una de les coses que fan és no planificar els hotels on van a dormir i un cop allà, mirar-ne dos o tres i quedar-se amb el que més els agrada. Doncs què voleu que us digui, que no val la pena. Avui en dia hi ha cercadors d’albergs, hostals i hotels molt barats, fins i tot a Vietnam. Us estalviarà maldecaps, nervis, caminades innecessàries carregats amb la motxilla o maleta i a més a més podreu entrar còmodament a les habitacions des de casa, mirant les fotos i sense haver de pujar i baixar mil escales (sí senyors, només un dels vuit hotels tenia ascensor…). Els preus són molt, molt baixos, així que no cal que feu una peregrinació per estalviar-vos un euro, que aquí ens en gastem 15, o 20, o 30 per anar a sopar i no passa res.
Nosaltres vam reservar els hotels que vam poder contactant per correu electrònic, així ens asseguràvem que encara funcionava i a més a més ens estalviàvem la fiança que et fan pagar als cercadors. Eren hotels molt econòmics (entre 4 i 6 euros, arrodonint cap amunt, per persona) però que tenien habitació individual amb lavabo, i alguns incloïen l’esmorzar.
El millor de tots els hotels que vam anar va ser el Golden Temple Villa, a Siem Reap. Si heu de viatjar a Cambodja si us plau, no us perdeu l’oportunitat d’anar-hi. La nit costa 8$ (5,80€) i et vénen a buscar a l’aeroport, et reben amb un refresc, et donen una ampolla d’aigua i plàtans quan tens gana, et fan un massatge de 15 minuts, no et cobren cap extra si pagues amb targeta de crèdit, a fora hi ha un petit jardí amb unes hamaques molt maques (no m’he pogut resistir, ha ha!) i ets a un minut de la Pub street i el mercat antic. Hi ha un altre hotel a Siem Reap que es diu igual i és del mateix amo però que és molt més car.
L'entrada al Golden Temple Villa... aneu-hi!! No us en penedireu!
El còctel de benvinguda al Golden Temple Vila... això no ho tornaríem a veure més!
L'habitació al Golden Temple Villa
El pitjor de tots els que vam anar va ser el Hanoi Youth Hostel Delux, evidentment a Hanoi. La mateixa gent té dos “hotels” (allà a tot li diuen “hotel”, tot i que algun és same same, but different, haha) així que nosaltres primer vam anar a l’alberg, que era l’adreça que teníem. Quan vam entrar hi havia mig milió de motxilles per terra i l’home de recepció ens va ensenyar una foto d’una habitació amb lliteres i nosaltres vam dir que “ni hablar”, que volíem l’habitació de la foto de la meva reserva (tota mona amb un gran llit de matrimoni, un ventall oriental ben obert a la paret i parquet a terra). El bon home ens va portar pels carrers del casc antic de Hanoi a l’altre hotel, que no era ben bé “lo mismo”, i fins i tot va ajudar amb les maletes.
Quan vam arribar, el recepcionista del nostre nou hotel no va aixecar el cul del sofà, des del que mirava la tele i li va dir a l’altre que ens portés ell a l’habitació. El pobre va anar amunt i avall, ens va posar tovalloles, ens va donar les claus, ens va posar l’aire condicionat perquè estiguéssim fresquetes, i l’altre només ens va dir que quan baixéssim li portéssim els passaports…bastant “tremendu” (parèntesi: tinc una evident falta de vocabulari en català, sort que dilluns ja torno a “l’ataqueeer”). El que sí que ens va recomanar el recepcionista va ser que ens poséssim taps per dormir perquè el carrer era molt sorollós. El que no vam imaginar és que en comptes de motos el que sentiríem, a les 6 del matí, era tot un disc de música tradicional a tota pastilla que sonava al carrer (el sentíem amb taps i tot!!).
Al dia següent, quan vam demanar per l’esmorzar que allà sí que estava inclòs, l’home que no havia bellugat el cul el dia anterior es va aixecar de cop, va trucar per telèfon, va passar una mica d’aigua per les tasses que feien servir ell i el seu amic (que es passava el dia com l’altre, mirant la tele) i ens va fer seure allà al sofà amb ells. Imagineu-vos l’escena, tots tres encarats ara cap a la pel·li que miraven, com si fóssim amics de tota la vida (que dius, ja sé que sóc a Vietnam, però això queda molt “cutre”, és germanor vietnamita?). Al final arriba un noi a la porta amb el pa i ens preparen un parell d’entrepans vegetals amb enciam, tomàquet, cogombre i maionesa. Maionesa, ara que hi penso, que estava caducada. Entrepà de cogombre amb maionesa caducada i tasses de té amb baves de recepcionista passades per aigua. L’endemà vam esmorzar al carrer, no cal ni dir-ho, i vam anar a reservar un altre hotel (gràcies a la recomanació del Robert, un català que vam conèixer a Mui Ne).
L'habitació del Hanoi Youth Hostel Deluxe... evidentment l'habitació no va ser el problema!
El Robert ens havia recomanat el Camel City Hotel, (a Hanoi, també) que sí que és un hotel molt recomanable. Hi havia diferents preus però nosaltres ens vam quedar l’habitació més barata (la de l’últim pis) El llit era netíssim, l’habitació perfecta, el lavabo feia olor de sabó (tinc la sospita que la majoria es limitava a passar-hi la mànega de la dutxa i prou) i l’esmorzar era súper bo. Només que de poc si no ens carreguem un armari! No el podíem tornar a obrir i a dins hi havia el bé més preuat que té la Marta al món: la seva planxa de cabell!! Vam estar estudiant una bona estona com descargolar-lo per desmuntar-ne un tros i accedir al final però finalment la manya va fer la màgia i “plim” la porta es va obrir. Uf!
Veieu l'armari? Hehehe! Habitació del Camel City Hotel
No vam tenir cap problema amb les reserves a l’hotel… excepte en un. Quan vam arribar i els vam ensenyar els missatges que ens havíem enviat impresos, com a garantia de la nostra reserva, es van fer els “longuis” i ens van dir que nosaltres havíem anul·lat la reserva, després que ho havíem reservat feia molt de temps… Que no tenien habitació, vaja, però en comptes de dir que hi devia haver algun error s’inventaven històries. Això és Vietnam, cap problema! Els vam convidar a recomanar-nos algun hotel a la vora i ja està. No havíem pagat res però feia ràbia perquè tenia piscina. Després ens vam consolar pensant que el PH de l’aigua segur que no era l’idoni… L’Hotel era el Tran Vinh a Hoi An. Si us plau, no hi aneu.
Al que ens van portar va ser el Binh Minh Hotel (Hoi An) i no va estar malament, i a sobre va ser més barat… llàstima que un dia ens vam trobar uns quants… bé, ja us ho explicaré un altre dia. A Hue vam anar a un hotel que va estar molt bé, també, tenia una habitació amb balcó, ordinador…i vam poder pujar en ascensor a l’habitació!! Tot un luxe. L’hotel de Hue es deia Original Binh Duong Hotel, “original” perquè a prop n’hi ha un altre que es diu igual sense “original” i que és de la competència.
La nostra habitació a l'Original Binh Duong Hotel
Reflexionem-hi 
Bé, pel que dius no ha estat malament l’experiència hotelera malgrat tot.
Al llarg d’uns quants viatges he fet una mica de tot. Vaig començar anant a Albergs i dormint a les típiques lliteres. Més tard d’Apartaments o Aparthotels, per allò de fer-te tu mateix els àpats. Més tard vaig passar per una fase de Càmpings. Una mica més tard no volia anar si no era a bons hotels (la cosa enganxa). En els darrers viatges procurem cercar hotels de classe mitjana.
Pel que fa a l’organització ho contractem tot per Internet (així ha estat en els 3 darrers viatges) i l’experiència ha estat molt positiva.
També t’he de dir que no he dormit mai en un hotel per 6 Euros l’habitació i que aquesta tingués la pinta de la de la foto que ens mostres.
Si que hem fet alguns àpats per 5 per entre 4 i 15 Euros paro en el dormir no tant.
Si vaig a Vietnam recordaré el teu post i anotaré noms i recomanacions.
És que a Vietnam… tot és molt barat!!! Va, ja avançaré l’entrada dels preus perquè sigui la propera! Però vaja, eren hotels senzills, eh, que som a Vietnam: portes que no tanquen bé, sempre labavo i dutxa tot alhora (o sigui, no hi ha banyera o plat de dutxa, només una mànega que surt de la paret…), els esmorzars eren un tros de pa amb dos quesitos… no són hotels com els nostres, però vaja, pel que cal per viatjar en teníem de sobres!
Vam portar un llençol de casa i el vam fer servir a tots els hotels menys al Camel, per si les mosques. Nets ho eren segur, però vaja… I tovalloles el mateix, amb una del Decathlon… i arreando.
Recordo el primer viatge a Turquia quan encara era un règim militar que portàvem sacs de dormir per si de cas els llençols no feien massa bona pinta.
Jo no tenia pensat anar-hi de viatge, però després de veure el tema dels preus estic pensant de treballar mig any aquí i anar a gratar-me la panxa mig any allà 😀
Sí, sí, tot és molt barat!!! llegeix-te el que li he dit al Tomàs més amunt per això… que els hotels no són pas com els nostres, eh! Però vaja. A Vietnam s’hi pot anar pagant molt menys o molt més, però per a mi que vam saber trobar el “precio justo” (ja hi tornem a ser amb el castellà…)
Però perquè ens castigues amb aquests posts?, ara hotels, i a sobre baratets… no hi ha dubte, no tens cor.
Bromes a part, la informació pot molt útil per a molta gent, gràcies!
guaita, estic llegint el post d’hotels des d’un hotel, ves quina cosa xD