Saigon és l’antiga capital del Vietnam del sud. Té una influència francesa tan bèstia que fa que les quatre coses a visitar semblin una broma de mal gust. La guia diu que s’ha de visitar l’església de Notre Dame però no és res més que una església europea. La guia diu que s’ha de visitar l’edifici de correus i l’ajuntament…però són com a casa. I no agafes un vol de més de deu hores per veure el mateix que tens a casa!!! I a sobre ens plovia cada dia.
L’única gràcia de Saigon, a part dels seus carrers menys cèntrics on es comença a intuir la vida ordinària del vietnamita (vida al carrer, vaja), és la quantitat de trànsit que hi ha… però aquest tema el deixo per a una altra entrada. Ni tan sols el mercat de Ben Tranh, que sí que és una mostra de l’Àsia més exòtica val la pena per al turista, perquè si no us opereu dels ulls i us tinteu la pell per semblar autòctons no us deixaran ni respirar. (“Bueeeno” vam dinar al mercat i vam dinar molt bé, tot s’ha de dir)
Mireu si és bonic Saigon que jo em vaig anar a fer la foto... en un cartell que promocionava un viatge a Barcelona (suposo, perquè hi surt el palau de Montjuïc)
París? Roma? Berlín? NO: Saigon! (és l'ajuntament, per cert)
Des de Saigon en una mica més de tres hores de viatge (només anada, s’entén) pots visitar aquestes dues… “coses”. El temple és el d’una nova religió que han creat a Vietnam i que sintetitza moltes altres religions. Té l’estètica d’un restaurant xinès i què voleu que us digui, que havent-ne vist de molt antics aquest no val la pena. La veritat és que “fa gràcia” veure l’ofici en el que els creients d’aquesta fe es reuneixen per cantar… però fa gràcia i prou. No val la pena, creieu-me.
Dracs roses a les columnes... i el sostre pintat de blau amb núvols...!
Això sí, la Marta va aprofitar per fer unes fotos molt maques!!
En la mateixa excursió vam anar a veure els famosos túnels de Cu Chi, allà on s’amagaven els soldats vietnamites durant la guerra amb els americans. Pots veure les trampes que els paraven, fetes de canyes de bambú, i entrar en un dels túnels, adaptat per als turistes. Però què voleu que us digui… que al final l’atracció turística és tan turística que sembla que ni respectem el que va passar allà. En mitja hora has vist tot el que es pot veure i et tornes a encabir en un bus per passar-hi unes quantes hores més de tornada… Hauria preferit veure un reportatge a la tele que anar-hi.
La sortida del túnel dels guiris... La noia que hi ha entre nosaltres és una amiga que vam fer aquell dia (he pensat que potser ella tampoc vol donar la cara)
Delta del Mekong
No, sí. Vull dir que sí que hi heu d’anar…però no com ho vaig fer jo! Al delta del riu Mekong hi ha uns quants pobles. Com que allò s’assembla més a Venècia que al desert del Sàhara, la gent es belluga amb la barqueta amunt i avall tot el sant dia. Com que allà els Mercadones encara no hi han arribat i els mercats s’acostumen a construir en llocs on hi hagi fonaments, la gent d’allà va a comprar als mercats flotants, que com us podeu imaginar són barques que venen coses als veïns, que s’hi acosten en barqueta.
Aquest espectacle, juntament amb el propi paisatge del delta, era el que més m’atreia de la visita… Doncs nosaltres no vam veure el mercat!! Bé, vam veure el mercat… però sense clientela! De Saigon al poble al que vam anar hi havia 100km, a velocitat vietnamita això vol dir 3 hores. Vam arribar al mercat flotant al migdia, quan la gent ja estava menjant a casa seva. Per això, si aneu a Vietnam i voleu veure el mercat flotant el que sí que heu de fer és quedar-vos a dormir en un d’aquests pobles per poder veure el mercat a l’hora de la compra i no a la de dinar.
Al delta també és típic visitar fàbriques de productes elaborats amb arròs i coco i la visita val la pena. Les crispetes d’arròs són boníssimes!
Les cases de la gent del Delta, em tenen enamorada.
Una senyora i la seva barca... al delta.
Transport ordinari de mercaderies...
La pagoda del Perfum
A prop de Hanoi hi ha la pagoda del Perfum. Per arribar-hi s’ha d’agafar una barqueta i fer uns quilòmetres pel riu. Un cop arribats al peu de la muntanya on hi ha la pagoda hi ha dues possibles possibilitats: o pujar amb una cabina o pujar-hi a peu. La opció més intel·ligent és pujar-hi amb cabina i baixar-hi a peu, us ho dic jo, que hi vaig pujar i baixar a peu i a la pujada no hi havia manera de trobar el camí, ens vam perdre com tres cops, i a sobre patint pel temps, perquè a una hora concreta havíem de ser a baix!! Un cop a dalt vam descobrir que la famosa pagoda era com una de les coves de les moltes que hi ha a les Muntanyes de Marbre, així que en dos minuts èrem baixant un altre cop la muntanya. No diré que el paisatge no era bonic… però si ja has anat a les muntanyes de marbre i fet l’excursió en barca pel riu de Tam Coc no cal anar-hi.
No tinc cap foto, em sap greu!!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-
I el proper dia: som tan diferents dels vietnamites??
Reflexionem-hi 
o sigui que el més destacable de tot això son les crispetes d’arrós, prenc nota
pd: avui sembla que si que he posat el comentari on toca…
Haha, avui sí que l’has encertat… Escolta, Pons, no vols dir que sempre véns amb gana a casa meva?? Sempre et fixes en el menjar!! 😀
Tu al Delta del Mekong, i jo al de l’Ebre… Vaja, i un riu que es diu “Tam Poc”, crec que aquí “tampoc” hi aniré… (festival del humor!!)
Doncs vols que et digui que al delta de l’Ebre… hi vaig anar un cop amb el cole a veure aus i no recordo res?!! Està pendent una excursió en bicicleta, la veritat, però no sé si arribarà mai! Vaig veure el “Paisatge favorit de Catalunya” i semblava molt impressionant! El que està clar és que no té res a veure amb el del Mekong, arròs a banda (arròs a banda, haha, festival de l’humor jo també XD)
Està bé això d’explicar les coses que no han agradat massa o que millor haver-les fet d’una altra manera.
Així i tot, el delta del Mekong m’agradaria veure’l.