Hoi An
Hoi An és un poble preciós que hi ha a la meitat de Vietnam. Passejar-se pels carrers envoltats de cases antigues i baixetes amb teulades delicioses (necessito sinònims per aquesta paraula, només la sé combinar amb “moníssimes”) és molt agradable, a part de per bonic, perquè el trànsit es prohibeix durant unes hores al dia i creieu-me, a Vietnam això és una molt bona idea! Hi heu d’anar si voleu comprar un llum de paper o us ve de gust que us facin un vestit a mida en 24h i per quatre duros!
Cases, llums de colors i vestits a mida... i jo us ensenyo el menjar? Sí, a Hoi An és on vam menjar millor de tot el país, aquí hi teniu dues especialitats de Hoi An: la Rosa blanca (ravioli d'arròs amb un llagostí a dins) i el Cao Lau (nuddles però diferents...) Mmmm!
"de perfil són mil lamparetes" (ai, és que ahir vaig anar a veure Antònia Font)
Doncs això, casetes, teulades i llums de colors!
El pati interior d'una de les cases, que era un taller artesanal
Hi ha la posibilitat d'agafar una barqueta pel riu. El senyor remava, nosaltres fèiem fotos...
Una de les coves de les Muntanyes de Marbre. N'hi havia alguna tan gran que amb tres fotos no en tindries prou!
Un pontet cap a una pagoda a les Muntanyes de Marbre
La platja. Aquestes senyores amb el típic barret no és que anéssin a remular-se, és que venien tot el que us podeu imaginar, des d'una estora a un menú amb marisc
El paisatge que vèiem tornant de la platja
Una de les entrades laterals de la ciutadella imperial
Una de les residències... jo també vull que un riu passi per casa meva! Calla, ara que hi penso: no, que sempre hi hauria mosquits!
Turista, encara que no ho sembli, disfressada de manera tradicional. És com a Port Aventura, que et pots disrfressar de Cowboy...
A Hue també es pot anar a visitar les tombes dels antics emperadors, les tombes dels reis, en diuen. En vam visitar tres i són molt boniques. Intentaré controlar-me amb les fotos…
No, encara no són tombes...és que de camí ens van parar en un poble on feien palets d'encens... i la foto és tan maca que no m'he pogut resistir!
No són els soldats de Xian... però gairebé!
Quina mania a fer escales! Mireu les baranes... són dracs! Ho vam veure a molts, molts llocs.
Un emperador. Oi que us pensàveu que en Gaudí va ser tan original amb allò del trencadís...? Doncs aquesta habitació n'anava plena. 😦
Reflexionem-hi 
Bon profit, Maria. Una curiositat: les figures de marbre hi estan afegides o tallades directament en la cova com si fos una mena de mont Rushmore. Realment espectacular (a Macael no s’ho “curren” tant).
El menjar fa molt bona pinta. Em sembla que si em juren que el que em posen al plat no lladrava quan era viu ni és cap invent exòtic fet amb ous mig covats, no tindria gaires problemes amb la resta de la cuina local… el tema de les serps podria ser negociable.
N,o, jo crec que han portat les figures i els templetes de fora… perquè les coves semblen naturals, no pas tallades…no sé si m’explico. He hagut de buscar això de Macael, la meva cultura…aish.
Les serps i els gossos te’ls donen en restaurants que se surten del pressupost del nostre viatge…és com menjar caviar, tinc entès.
O sigui que el millor menjar del país es una mica de pasta i arrós, sembla que hi deu haver pocs restaurants amb estrelles Michelin per allà…
Arròs no, paper d’arròs, que és diferent! Però com esteu tots, ficant-vos amb el menjar…doncs és deliciós! Sí que hi ha estrelles Michelin, o almenys restaurants de luju (i hotels de luxe, i cotxes privats amb conductor…) però el nostre pressupost no hi arribava…però ni falta que feia. Jo no he anat mai al Bulli i he viscut feliç menjant pa amb tomàquet i fuet molts anys.
Quin munt de fotos!, ens estàs fent dentetes a tots els que ens hem quedat a Catalunya per les vacances… m’ho miraré d’un altra manera més positiva: Ara sembla que en certa manera m’hagi passat per un país exòtic, i a bon preu!
No, no, res de fer dentetes…!!!! No, no, només vull compartir el que he vist.. Ara les primeres entrades són molt d’ensenyar el que he vist…com a recomanació (tinc una entrada del que NO s’ha de veure) però en tinc moltes més més del caire del Reflexionem-hi…ja veureu (espero que no us en canseu pel camí…)
Això del bon preu sí que és veritat, tampoc no és el mateix veure un reportatge o unes fotos, però almenys et fas una idea del que hi ha… la gent es pensa que a Vietnam només hi ha escenaris de Rambo.
Preciós tot. M’han entrat moltes ganes d’anar-hi.
M’interessa el tema culinari i ha estat molt bé trobar-hi una foto i alguna referència.
Faràs un post amb preus de les coses habituals? menjar i veure? dinar? taxis? etc…
De què et penses que parlaré en els següents 22 posts???? N’hi ha un de preus, un de menjar, un de transport… 😉