Sí, així amb majúscules: ANKOR. Apunteu bé aquest nom a la memòria perquè abans que moriu, si teniu la possibilitat, hi heu d’anar.
Ankor és una extensió enorme de terreny farcida de temples. Fa 400 quilòmetres quadrats (20km x 20 km, pels que com jo aneu malament de mates), perquè us en feu a la idea, de Barcelona a Sant Cugat n’hi ha només 17. Aquí hi teniu una vista aèria només del temple principal, Ankor Wat, si us hi fixeu bé veureu que està envoltat d’un fossat enorme ple d’aigua i d’una extensió gegantina de terra.
Ja us he convençut que és gegant, oi? Ara us he de convèncer que és preciós. Els temples es van començar a construir el segle IX, quan aquí ens costava contruir una ermita romànica… Tot el recinte té un aire de Port Aventura que no s’aguanta, és tan exòtic que sembla fals: trossos de pedres caigudes, gravats elaboradíssims a les parets, escales empinadíssimes i interminables, baranes amb forma de serp de cinc caps…! Per anar d’un temple a l’altre hi vas amb el teu tuk-tuk (una moto, on hi va el teu conductor, amb un remolc, on t’hi asseus tu) per unes grans avingudes envoltades de selva…bé, no sé si allò és una selva o no, potser només eren arbres gegants, però del seu interior t’arribaven sons estranys d’animals salvatges que us asseguro que són els mateixos sons que a Hollywood es fan servir per posar-li banda sonora a paisatges selvàtics…. a Hollywood o a Port Aventura, hi insisteixo. Però allà el so no sortia d’un casset.
Per a mi els tres temples més bonics són: Ankor Wat (el més gran i més ben conservat), Bayon (sembla que hagi de caure en qualsevol moment però té mil cares esculpides que… et deixen sense paraules) i Ta Prohm (un temple envaït per la natura, ple d’arrels d’arbres per sobre els murs! La Lara Croft hi va passar alguna aventura en una de les seves pel·lícules). A part de “temples” en sí, hi ha la porta de la ciutat que és meravellosa (una pila de soldats de pedra aguanten una serp gegant que, com no, té cinc caps) i tot l’entorn de la Terrassa dels Elefants, amb un temple per allà perdut que ni s’hi pot entrar però té molt de misteri.
Bé, prou xerrameca, anem a les fotos. Us he d’advertir que les meves no són gaire espectaculars, us recomano que poseu “Ankor” al google i espereu a veure què passa.

La primera, la més impactant... ja dins el recinte d'Ankor Wat. El reflex de l'aigua era tan brutal al natural com a la foto. No cal ni dir-ho però jo sóc la de la cara verda...

Més Ankor Wat, passada la primera muralla. Vam fer el cim del templet que es veu al fons...ara, a l'hora de baixar de poc si no ho expliquem. Quines escales més empinades!!

Totes les parets internes (o la gran majoria) tenen gravats com aquests, de dalt a baix de la paret, durant metres de passadís...!

No em pregunteu on era... feia molt de sol 😦 Però aquestes baranes de finestres trencades semblaven fitxes d'escacs gegants!
Doncs si feu com jo, una visita “express” a Cambodja (per cert, amb un dia es veuen els temples, això sí, si t’aixeques a les 5 del matí i veus sortir el sol a Ankor Wat) val la pena anar a veure aquest temple penjat que us dic, perquè veus els primers camps d’arròs i paisatges de pel·lícula, però sobre tot veus com viu la gent d’allà. Les cases les construeixen en una filera, una al costat de l’altra enganxades a la carretera, és a dir, que només tenen veïns a dreta i esquerra, a davant hi ha la carretera i darrere els camps. Les cases tenen sempre un o dos pisos elevats de terra, de manera que el primer pis crea un porxo a sota on hi guarden les eines. La majoria no tenen porta, i gràcies a això vaig poder veure que la casa en sí consisteix en una habitació on hi dormen i una tele (tots tenen tele). La resta de coses, com ara cuinar, es fan a l’aire lliure. De tant en tant hi ha algun camp de volei (sempre ple de gent jugant) alguna escola, algun centre sanitari i també un centre del partit. De fet moltes de les cases tenen alguna foto de tres senyorets que són membres del Partit Popular Cambodjà (aquest tema té molta mandanga i ara no hi entraré), i al carrer, de tant en tant, també hi apareixen en alguna tanca publicitària… em recordaven el Gran Germà de 1984.
Fua, vaya rollacos que us dono!!!! De fotos no en tornaré a posar mai més tantes, que a sobre se’m solapaven tota l’estona, quin desastre!!! És que Ankor s’ho mereix…simplement. Intentaré omplir només mig DinA4 el proper cop!!!
A mi el cartell m’ha provocat un flaix del tripartit i el Polònia 😀 😀 😀
Si la resta és així, et costarà molt només omplir mig A4 perquè certament és “Ay que boniiiiitoooo!”. Per mi fica tanta teca com vulguis que m’agrada molt.
Sí, sí, és veritat, jo no hi vaig pensar gens en el Polònia però només amb l’estètica comunista que tenen les lletres ja m’hi podia haver inspirat en algun moment…!
Visca, Montse, no abandonis mai la blogosfera, no hi ha com tenir fans com tu 😀 Tothom m’està dient que m’estic enrotllant massa!! (aquells que tenen més confiança però que no deixen cap missatge aquí per a la posteritat!) Gràcies, gràcies! (però ja t’aviso que de “ai, qué bonito” no en tornaràs a veure gaires, vam ccomençar el viatge molt fortes!)
Però quines dimensions tan inabastables!!, si a mí Barcelona em sembla enorme.
Molt boniques les fotos, la de l’arbre m’ha semblat sensacional…
Sí, era molt molt gran tot plegat…! 😀
petri-templifantàstic ^^
😀 😀 😀 Petriemoció! (què deu ser del Club súper tres sense el Petri ni el Tomàtic????)
I avui, no podré continuar viatjant per Vietman?
Després d’aquests dies ens has ben-acostumats a seguir aquest viatge tan meravellós…
Ho sento, ho sentooo!!! He estat liadeta el cap de setmana i només n’havia escrit tres… diluns arribarà el següent!
Fantàstic. Tal i com dius, és una de les coses que s’ha de procurar veure.
Les fotos de Ta Prohm i de Bayon m’han encantat, ja m’hi veia jo per allà intentant mirar-ho tot i gaudir-ho.
Està bé que ens hagis mostrat la teva cara, així si et veig et podré saludar.
Sí, eh que surto guapa?? Sóc molt molt poc fotogènica, és curiós que surti tan maca a totes les fotos, haha! 😀
Tinc paranoies, Tomàs, això d’internet en el fons em fa por..