Faig la primera ullada, analítica. Vaig cap a fora a buscar desinfectants però només trobo sabó per a les mans. Sospiro desolada però de seguida em pujo les mànigues i em faig una cua amb tota la cabellera. Anem per feina.
Començo per la tassa, netejo bé la cisterna i la cadena. Passo a fregar la tapa, l’aixeco i continuo per la part de sota. Ho reconec, no em fa gaire gràcia la part que ve ara, tota plena de gotetes de l’orina de vés a saber qui, però amb dues passades he acabat. Amb el raspallet procuro que l’interior del vàter recuperi el seu blanc original, i ho aconsegueixo!
Després em miro el terra. Hi ha un parell de cabells, i algun trosset de paper higiènic…així que ho recullo hi ho llenço a la paperera. Veig que els racons, a terra, han quedat bruts. I no pas d’aquesta setmana, eh? Ja fa alguns mesos que s’hi passa el pal de fregar amb poques ganes. Em poso de genolls i frego amb energia uns quants minuts fins que la rajola cantonera té el color de la resta.
Abans de plegar em fixo que segons com bellugo el cap la llum revela tot de ditades a les rajoles de la paret. Començo per les que toquen al sostre, enfilada sobre la tassa (després hauré de repassar la tapa) i vaig fent, endreçadament cap avall.
Quan acabo m’aixeco i em sento tan orgullosa! Surto una mica acalorada i el meu marit em mira estranyat.
– Que et trobes bé?
– Sí, sí, molt bé!
– Dona, doncs t’hi has estat una estona allà tancada, eh?
– Sí, amor, és que deia “Deje el servicio tan limpio como a usted le gustaria encontrarlo”.
Reflexionem-hi 
Hola!
Si m’estic una temporada sense escriure als vostres blocs, ni respondre els meus comentaris, ni renovar gaire sovint… ja em perdonareu! És que estic de vacances!!
Per cert, Montse, aquest conte m’ha sonat molt mentre anava escrivint…espero que no sigui que el vaig llegir fa temps a casa teva…!!!! Et juro que si hi ha coincidència no hi havia voluntat de plagi..és la casualitat!!
Apa! Bon estiu a tu, tu, tothom!
Que gaudeixis molt de les vacances, i no facis tot el que llegeixis als lavabos… perdona, “però algú ho havia de dir!!”
we miss You!!!
Que no sóc jo!! que és una dona neta, (i casada, ha!)! Moltes gràcies, us asseguro que jo també enyoraré les estones didàctiques llegint els vostres blocs!!
A mi m’has recordat que és el que hauria d’haver fet al pis d’estudiant que tenia a Tarragona a l’any 98.
Aquell water faria vomitar a una cabra, en serio, ara ja no soc així més aviat i per sort, soc com tu.
Com diu la meva avia, “cada cosa a la seva edat!”, Samox, la vida d’estudiant és meravellosa… sempre que tinguis 18 anys!
hehehe, això mateix… aish.. n’hi ha alguns que algunes coses (i no va de lavabos marranos) les estem allargant massa..i tampoc no tenim 18 anys!
EEECS, que marrano!! Això segur que en un pis de nenes no passa…o almenys no passa tan sovint!! NO ET PENSIS QUE SÓC JO, EH, jo sóc capaç de suportar molta brutícia! Simplement dimecres vaig veure un d’aquests cartells i vaig tenir una revelació! Això sí, vaig mirar que almenys el labavo estigués com l’havia trobat…!
No, diria que el teu “déjà vu”, més que no pas d’un dels meus contes, podria venir d’un comentari que vaig fer en un post de l’adhucador del 29 de setembre passat que potser ni vas llegir. Aquesta sintonia -o confluència còsmica- em comença a fer serntir molt cofoia 😀
Molt bé, molt bé… així doncs, tu de vacances i nosaltres pencant? Tu prenent la fresca i nosaltres arrossegant-nos entre l’asfalt que bull i el sol que crema? Tu sense renovar ni comentar i nosaltres escarrassant-nos per aconseguir fer frases que tinguin sentit i que no fessin patir un atac de feridura a en Pompeu Fabra? Oh, em sembla magnífic. Tu descansa i carrega’t d’energia: quan tornis ens hauràs de fer un mínim d’un comentari per post, un like en el 50% de les entrades i resar set parenostres. Amb això estaràs perdonada. Amén… i fins i tot, en segons quines contrades, Amèn. 😉
PS. Diverteix-te mooooooolt, maca!!!
a) El relat ‘es… fastig’os. Suposo que ‘es el que pretenies. Un xic kafki’a, tot plegat.
b) A mesura que el llegia tamb’e he tingut aquest d’ej’avu, all’o que algu batejaria de “magdalena proustniana” (‘a lui, de treure el cap en aquesta conversa ‘a trois). Gr’acies per l’aclariment, Montse; començo a sospitar que ets la gran germana…
c) Aix’o d’am’en (amb accent obert), ho has dit per res? Alg’u m’es a banda de mi la fa oberta? I ara veig que el DCVB la recull precisament aixina! S’oc feliç!
c) No, jo no, però un dia que la buscava en diversos diccionaris per contestar un correu em va fer tanta gràcia veure que el mossèn va “escombrar cap a casa” amb aquesta paraula que a partir d’aleshores tinc present les dues opcions (tens un altre déjà vu?)
b) Jo l’ull que tot ho veu? I ara, quines coses de dir (mecàsum, ja m’han enxampat!)
Que aaaaajjjjjco!!! (com diria algú que tu i jo coneixem…)
Aquesta dona el que és es un perill. T’imagines que hagués de fer cas de tot el que veu escrit? Què farà en veure els anuncis de la televisió, tindrà la casa plena de tot el que venen o diuen que ha de comprar a teletienda?
No entenc el que dius. No és justament ara quan hauries de tenir més temps lliure per gaudir dels postres meravellosos blocs? Ja estàs espavilant i anat bloc per bloc dient ho bé que ho fem!
Jo penso en les vacances i no m’arriben. Fins l’1 d’agost no en podré fer.
Què vaig bé!
No m’ha acabat de fer gràcia tanta precisió en la descripció? Mentre ho llegíem segur que tots ens hi trobàvem, agght…! 😀 M’ha fet riure
Per sort, aquest tema dels lavabos, els homes en els mirem més des d’una distància prudencial…
Dia 17 i encara vas tenir temps per escriure un conte?! Jo, de gran, vull ser com tu. Per cert, et proposo tema per a un nou conte. A la tornada de vacances, el lavabo net, però la resta del pis? La bústia plena, les plantes pansides, la pols als mobles… i la nevera: amb una llimona dura com una roca!!