El pobre Word em marca amb una línia ondulada i vermella el segon “deliciosa”, com si m’hagués equivocat en escriure’l. Doncs no. “Deliciosa Martha” (Bella Martha) és una pel·lícula alemanya de l’any 2000 que he vist ja unes quantes vegades i que és deliciosa.
No us explicaré res de l’argument, perquè tampoc no té res d’especial, el que sí que és deliciós és el personatge protagonista, una cuinera tancada en el seu món professional incapaç d’expressar els seus sentiments i obrir-se a ningú, ni tan sols a la seva neboda que acaba de quedar-se òrfena (vaja, ja us he explicat l’argument…!). També és deliciós el protagonista masculí, un italià no gaire guapo, de nas gros (com jo!) amb un caràcter alegre totalment oposat al d’ella (i una mica bandarra) que admira la Martha, l’ajuda i l’estima.
A banda dels personatges, el ritme de la pel·lícula també és deliciós. Passa dels moments més tràgics amb poca acció que t’ajuden a pair els sentiments que t’estan exposant a moments àgils i divertits a ritme de música italiana It’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you! Tu tu ru tu tu! L’última de les coses delicioses de la pel·lícula és precisament la música, una mica repetitiva, ho reconec, però adient en cada moment, alegre quan ha de ser alegre i trista quan ha de ser trista.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
No he fet la millor entrada del Reflexionem-hi ni la millor entrada d’Internet sobre aquesta pel·lícula, només volia provocar-vos una mica de curiositat per la pel·lícula i que algun dia la podeu gaudir.
Avís important: NO US DEIXEU ENREDAR! Hollywood va fer un remake d’aquesta història amb una molt guapa però poc freda Catherine Zeta-Jones, un massa guapo protagonista masculí,que per ser còpia escena per escena de la pel·lícula original també és una mica bona… però no deliciosa. La còpia es diu “Sin reservas”, no entenc quina necessitat hi havia de fer-ne un remake i menys quan és per empitjorar-la.
Reflexionem-hi 
Jo he vist aquesta última (el remake) i vaig passar l’estona, però realment m’has picat a curiositat per veure la Original que, com bé dius, segur que és molt millor.
Farem una visita al videoclub o a películasyonkis, jejeje.
Cunyaaaao! Quina “rapidor”! Me n’alegro que funcioni el sistema!
Doncs sí, val la pena veure la original…ara, ja t’aviso que a alguns els costa distingir una de l’altra… el meu pare es va passar tota la peli dient “ja l’he vist, és aquella que…” i jo “no, papa, aquesta és l’altra!” i ell “qua sí, no és aquella cuinera que se li mor la germana” Quin embolic.
Ok, em declaro provocada i la miraré. I tota la raó amb els remakes Hollywoodencs: què els passa, és que no tenen imaginació pròpia que han de copiar les idees genials dels altres? Van gosar fer-ne un de “La cena de los idiotas” i no l’he vist perquè no penso permetre que res no m’espatlli el bon gust de boca que em va deixar l’original “Alé Olympique, alé Olympique, alé Olympique!” 😀
PS. No trobes guapo l’italià? Jo li trobo un no sé què
Guapo no és, ara, quan acaba la pel·lícula….! (amb els punts suspensius ho he explicat tot, a què esperes?)
No l’he vista aquesta! Me l’apunto! Ara, que va passar amb “Bienvenidos al Norte” i NO PENSO VEURE la versió italiana (Bienvenidos al sur)!
El remake és una porquerieta ensucrada, res a veure amb la fantàstica peli alemanya. Deliciosa Martha (el meu corrector funciona de conya…) és subtil, creïble, ben interpretada, una peli fantàstica per passar una bona tarda.
Tens molt bon gust, no cal que passi gran cosa a una peli per a transmetre sensacions.
Gràcies! Estic d’acord amb tu, el remake… puagh!
et farem cas, he de reconeixer que m agrada el made in Hollywood. tots tenim flaqueses! pero davant un judge ho negare tota la vida. ( no poso accents pq escric ds d el móvil i no se posarlos)
Que modern, Samox, des del mòbil, hehe! A mi m’agraden les pel·lícules de Hollywood però aquesta és injustificable. Mira-te-la i em donaràs la raó!
He vist el remake i em va agradar. No sabia que venia d’una pel•lícula anterior (confesso la meva manca de cultura cinematogràfica, entre d’altres).
Em va encantar Benvinguts als Nord. Molt bona, aquesta si que la recomano a tothom.
Homeeee, Bienvenidos al Norte es moolt divertida, aquesta és un altre estil de peli, però d’aquí a uns anys has de fer l’experiment i veure’n l’original!
L’he vista!!! Sí que és deliciosa i molt tendra (sóc de llàgrima fàcil). Ja sabia jo que l’italià prometia 😉 M’ha fet riure l’escena en què ell li fa fer el tastet i ella endevina els ingredients perquè m’he imaginat fent el mateix però amb un resultat una mica menys glamurós: “Té patata… ous… oli.. un polsim de sal… i li has posat ceba, oi?” (és que el pobre no sap fer altra cosa 😀 )
Yupieeee!!! Me n’alegro que t’hagi agradat!
M’encanta quan van cap a… al sud (per si aixafo la pel·li a a algú) i li diu “Marta, Lina te quiere mucho”… AISH! (per si de cas no te’n recordes li acabava de dir “per què hauria de voler viure amb tu ella? si estàs sonada!” i ella es pica, i diu “ara t’has passat” i llavors ell li diu això, amb l’evident doble sentit, en plan “tonta, mira que ets susceptible…aishhhh) AAAISH. Els homes perfectes de pel·lícules no haurien d’existir.
Amb els ulls envenats també, això de la ceba??
Ai, ja t’aniràs adonant que la perfecció no existeix… quant a la pel·lícula, recordo que la vam veure al cine. Ens ho vam passar bé. Ara bé, hi has d’anar amb l’estómac ple. Ho passes malament si hi vas abans de sopar.
Com que sóc tan pijo, no vaig voler saber res del remake. Quant a la dèries dels americans és que tenen el copyright del Setè Art.
Pijo!!!
Ja ho sé que no existeix, ja, la perfecció… així anem..!