Prevec que aqusta entada tindrà moltes visites buscant algun secret per lligar més a l’hora de sortir de festa. Si agafeu el Google i hi premeu les lletres que componen el títol, però, no us sortirà un Ars Amandi del segle XXI sinó que us sortiran jocs d’ordinador que simulen que ets en una dicoteca.
L’objectiu, segons el joc, canvia. En un has de trobar la teva parella ideal per ballar. En un altre ets un DJ que ha de fer girar els plats amb gràcia. En el meu preferit ets una noia voladora cansada que la grapegin i has de saltar damunt de tots els borratxos. Si saltes amb gràcia els fas desaparèixer, si t’hi acostes et toquetegen una mica i perds una vida.
I què és el que m’ha dut a fer aquesta cerca? Doncs que dissabte, mentre èrem a la barra d’un bar se’ns va apropar una noia amb una PSP a la mà, va demanar el que volia i va continuar jugant mentre li ho preparaven. Quan va pagar va tornar al sofà on l’esperava el seu xicot. Quan un jugava l’altre mirava el mòbil, després els torns canviaven. Em penso que d’aquí a un mes diran que la seva relació no els portava enlloc i tallaran.
Avui encuriosida he escrit les paraules “jugar a la psp en una dicoteca” i he trobat en un forum algú que deia “Todavía no he visto a gente un sabado en la discoteca tomándose copas, bailando, y jugando a la PSP, por ponerte un ejemplo…” UF! Respiro alleujada. Per sort la conducta encara no és habitual… però ja veurem d’aquí a uns anys!
Reflexionem-hi 
Per fi he trobat alguna cosa interessant per fer a una discoteca, puc portar-hi el portàtil??
Que animal, Miki! Pobre de tu! Ballar és molt divertit…aish!
Oh, clarissíssimamente la parelleta tallarà el dia que ella el superi en puntuació; hi ha coses que la testosterona no pot assumir.
Clarisísimamente, el Reixach i el Cruiff seguiran junts molts més anys que aquest parell…!!
És una manera de no discutir.
Jo a les discoteques mai he tingut la temptació de jugar a res, però de vegades i que m’he avorrit.
També és una manera de fer-se l’interessant això de jugar a la PSP. Jo he vist gent dormida a la discoteca. Ara hem de trobar en algú fent punt de mitja.
Home, discutir és fàcil “Ei, que ja t’has mort, ara em toca a mi, no facis trampes…”
La clau per no avorrir-se en una discoteca és fer el que toca: ballar!!! (ja veig que sóc l’única que va a ballar a una discoteca…si la música és bona m’ho passo teta)
Ai mareta, si trobo algú fent mitja li oferiré una llanterna, s’hi deixaria la vista!!
Avui en dia la gent ja no sap que fer per a semblar original,ja n’hi ha de temps per tot, no cal portar la psp a la disco.
Recuperant el comentri de Tomàs, és com si ma iaia fes mitja a missa! raro no!
Vols dir que buscaven ser originals? Jo que em pensava que eren uns viciats i prou..! Mira, a Missa ho trobaria més normal! Diuen que es pot resar mentre fas una altra cosa, no? 😀 Ara, fer mitja dreta (quan toca) ha de ser difícil.