Fa unes setmanes tenia una idea brillant per lligar aquesta cançó amb un tema d’aquests roses que de tant en tant se m’acudeix penjar al meu bloc verd. No ho vaig fer perquè va resultar que la cançó no deia el que jo em pensava que deia i llavors la història ja no lligava…i jo que em pensava que sabia molt d’anglès perquè entenia les cançons! Ara he trobat un nou tema per poder posar de títol aquesta cançó, que em sembla que és i serà l’única cançó que m’agradi de Rihana: la meva experiència d’ahir. Sí senyors! A veure com m’ho faig per relacionar un tema amb l’altre…
Doncs bé, comencem pel començament. A les 8.57 minuts una parella d’uns setanta anys que semblava sortida de la revista HOLA! venia a votar. Els vam demanar que s’esperessin a les 9.00 i a les 9.00 van tornar. I a partir d’aquí tot un dia de degoteig de gent, sense parar. I això què té a veure amb el títol? Paciència!
Una senyora ens confessava que tenia 99 anys i que li feia molta il·lusió venir a votar. Una altra, de vuitanta ens deia que ja ens podíem imaginar què havia votat, ja que ella havia viscut la guerra civil i ja n’estava farta d’espoliacions. Un senyor que hauria titllat de militant del PP havent posat el vot a l’urna m’agafava de la mà i emocionat m’agraïa la feina que estàvem fent. Una dona en veure l’urna diu que és una llàstima que al nostre barri no vingui més gent a votar. Una noia de setze anys posa davant la càmera de la seva mare, és la primera vegada que vota…” i hem votat “sí”, eh!” aclareix quan ja gairebé se’n va. Una senyora em pregunta si hem hagut de reposar molts “sí”, em pregunta amb cara de pànic si no serà que “en aquest barri” tothom ha votat “no”, li dic que ens hem trobat les butlletes del “sí” de cap per avall un cop. Ella agafa tots els “no” i els dona la volta… i mig en broma s’enfada quan jo els torno a posar bé. Sentim molts més cops “Gràcies per ser aquí” del que m’esperava. A fora, una senyora descobreix que allò que li havien dit, que ens havien donat un milió d’euros per fer la consulta, era mentida. Una altra ens confessa que està molesta perquè no ha sabut trobar on havia d’anar a votar…li expliquem que la publicitat és molt cara i no n’hem pogut fer massa. A la tarda passa un cotxe cridant “¡Viva España!” Després més gent ens felicita, ens animen, que ve corrent per poder votar quan ja són gairebé les 20.00. Gairebé el 95% feien una pinta de pijos del PP impactant.
Tanquem i recomptem. Havíem fet una porra verbal a veure quants “no” tindríem. Sort que no hem apostat, tots hem fallat: ens havíem passat. Només vint-i-pico “no” i dos vots blancs dels gairebé 300 vots de la nostra mesa. He viscut tota la vida equivocada, pensant que era única al barri, la única catalana, la única independentista, la única… i resulta que no és veritat. Per una vegada està bé saber que no sóc tan única com em pensava.
.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.
De
Vilaweb:Els barcelonins responen massivament a la consulta, amb la participació d’un (…) 21,37% del cens electoral
‘Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins és que no toca de peus a terra’, ha declarat Bosch. I deia això perquè, en comparació, la consulta de la Diagonal va tenir un 12’2%; els vots que van fer batlle Jordi Hereu, un 14’8%; ERC, SI i RCat havien sumat un 6’4%, i els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 a Barcelona havien suposat un 22’5% del cens.
-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-
Avui per fi he obert els ulls: La Vanguardia no és ni de bon tros tan “lliberal” com diu: només una pagineta de res, tot i que han tingut la decència de dedicar-hi la portada. Res d’inforamr el dia 10 d’on èrem, res d’anàlisi posterior per barris, res de buscar la notícia. En canvi per al concert de la Kylie Minogue sí que s’ho van currar i això que interessava molta menys gent, n’hi caben 21.000 al Palau Sant Jordi, enfront els 257.000 que van votar ahir! Llàstima, això resta a credibilitat a un diari amb tanta tradició.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Reflexionem-hi 
La cara: mentre feia cua, sento que algú comenta pletòric que en la paradeta de la plaça de la pagesa, si fa o no fa hi havia 26 persones fent cua (i que consti que en el meu poble la gent ha estat tebiona tebiona).
La creu: mentre marxo, sento que algú comenta escandalitzat que si aquest personal s’ha begut l’enteniment “Demanar la independència?!?”
La curiositat: no vaig poder donar les gràcies perquè el senyor de la mesa se’m va avançar. Crec que és la primera vegada que algú em dóna les gràcies per votar.
PS: La cara… la creu… ai, no sé, aquest plantejament em resulta estranyament familiar 😉
CARA: Sí, sí, nosaltres també donavem les gràcies per venir! La veritat és que feia molta il·lusió cada persona que entrava!!
CREU: No sé, sempre hi haurà gent en contra, gent que pensarà coses diferents…! Avui m’han dit que la consulta l’havien fet per distreure’ns de la crisi…però és clar, no sé si són conscients que ens l’hem organitzat nosaltres mateixos per distreure’ns nosaltres mateixos!!!
No sé qui va fer aquest plantejament de cara i creu… :S!!!
Holà
Soc l’ alumne de l’Alba en Paris,pot ser te ha parlat de mi.
M’agrada molt el teu blog, y el teu punt de vista.
Et deixo la meva adreça electronica ,pot ser podem dialogar?
fins aviat
Balbino
Hola Balbino!!
Quina il·lusió, sabia que n’erets seguidor però em fa molta il·lusió que finalment t’hagis manifestat!! Moltíssimes gràcies, em sembla que ets el meu lector més llunyà (bé, i l’Alba, però ella no sé si compta!), no m’imagino un ordinador parisenc amb la pantalla de color verd :D!
Pots plantejar tot el que vulguis al bloc, però tens el meu permís perquè l’Alba et faciliti el meu correu! Tot i que em sembla que ja tens una bona dialogadora amb la teva professora!!
Gràcies un altre cop!
Està prou bé un 21,37%! a Sabadell només vam votar 13,08% i gràcies…
Va, que un 13 està molt bé, també! Pensa que molta gent de Sabadell no se’n devia ni enterar…ens falten recursos!!
Molt bona entrada, sí senyora!
El 21% a Barcelona (a Barcelona!) és, com diria el Salvat-Papasseit, un èxit! èxit!! èxit!!!
Jo el vaig veure i viure i és, com a mínim, un cas singular, especial… Curiós. D’acord amb el Robert de Ventós: no som un cas típic. Si un referèndum així s’hagués fet a Escòcia ens farien una envegeta sana d’allò més grossa.
Lamentables alguns tertulians sociates del Basté i de convergents del Fuentes d’avui. El Basté, però, entusiasmat.
Lamentable el butlletí del psc altrament dit El Periódico. Jo, en canvi, salvaria La Vanguardia d’avui (que respon a El Periódico amb un “així, sí”. També l’Ara i Vilaweb ho fan). Qüestió d’expectatives: jo no m’esperava ni la pàgina.
Pons, a Sabadell la consulta va sacsejar fins i tot els barris d’en Bustos. I més que hagués sacsejat per poc que es comptés amb diners… Que a casa meva van anunciar la consulta uns tius amb megàfons i xiulets!
Tot això serveix de molt. Sense autocomplaença, és un dia per estar raonablement satisfet amb el país que encara no s’adona de què signifiquen les victòries de la selección. Com deia el barceloní, escopiu a la closca pelada dels cretins!
I m’aturo, que començaré a barrejar les pomes amb els plàtans i, com va dir la Botella, és una cosa antinatural.
Uf, Curiós, quin rotllo!!! 😀 (amb confiança i amb il·lusió)
Amb les referències al Papasseït ja et pots posar el pseudònim que vulguis que sabrem qui ets (l’altre dia vvaig passar per davant de “Per les rutes amigues, unes formigues” al Born i vaig pensar el poema visual que li vam fer a l’Agnès, hahaa!). Estic d’acord amb tu, ens hem de tenir enveja a nosaltres mateixos! MUAKS, a veure si ens veieeem! (que pesada!)
Nois, noies, com que no se’m dóna tan bé això d’escriure com a vosaltres, només puc dir… VISCA CATALUNYA! Tan de bo sigui un pas cap a la nostra independència!
Visca, visca, visca!! I, inde, independència!!!!!!!!!! Això espero, la consulta HA DE SERVIR PER ALGUNA COSA!!!
De nou Felicitats als voluntaris i voluntàries.
El senyor Hereu ja em queia malament, però després del paper que ha volgut tenir respecte del 10A encara em cau pitjor. Segur que vol ser alcalde de Barcelona i a la vegada donar l’esquena al que hi passa?
Senyor Hereu, només amb el suport social han anat a votar més del doble de persones que en la seva famosa votació (oficial i cara) sobre la Diagonal.
Senyor Hereu escolti, aprengui, marxi i quan ho tingui aprés torni si pot.
Visca, visca!!! Espero que passi per aquí el senyor Hereu!