Avui fa tres anys que em van convèncer per fer un bloc. Ni em veia capaç ni en tenia gaires ganes, però m’ho vaig prendre com un remei contra una època, diguem-ne, una mica trista. Res greu: acabava de casar-se ma germana i jo m’havia quedat soltera i sola sense cap persona que em fes la punyeta a diari, havia començat a treballar de profe i havia entrat amb el peu esquerre en un dels cursos, la novel·la que havia començat feia anys no hi havia manera d’acabar-la i a sobre tenia tant de temps lliure que no sabia què fer-ne. La veritat és que la medicina va funcionar. Al cap de poc temps de deixar anar totes les angoixes al teclat vaig començar a millorar i fins i tot els alumnes que m’havien odiat tant em van regalar una rosa per Sant Jordi!
Hem tingut els nostres alts i baixos, el Reflexionem-hi i jo, dies més i menys inspirats, però des del primer dia vam notar que això seria l’inici d’una gran amistat! Per celebrar aquesta amistat nostra us desvetllarem un gran secret: Reflexionem-hi, que ara em sembla tot un clàssic, havia de ser simplement el títol de la primera entrada. A l’hora de penjar-la, però vaig veure que el bloc també havia de tenir un títol i vaig buscar per al text un títol alternatiu. Aquest primer títol va resultar també molt encertat, modèstia a part, perquè resumia el que us he explicat al primer paràgraf en una paraula i hi afegia una tonalitat que només jo puc entendre, amb una “o” amb aires de clàssic romàntic espanyol*. De fet podria haver fet a l’inrevés, i haver titulat el bloc així i ara seríeu lectors de: “L’atzucac de l’atzur o L’atzur de l’atzucac”, però el destí no ho va voler.
El Reflexionem-hi i jo us agraïm la companyia, encara que hagi estat breu, tímida o recent, i us desitgem que sigueu feliços i mengeu anissos! Omplirem tantes pàgines verdes de reflexions com podrem! Res més per avui, us deixem amb el premi d’avui, una de Franz Ferdinand.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
* Don Álvaro o La Fuerza del Sino
Reflexionem-hi 
Per molts anys!!! si fa o no fa som de la mateixa època!!
M’agrada el nom del teu blog i me’n alegro de que algú et fes donar el pas, ens anem llegint…
Salut!!
Moltíssimes gràcies, Miki!! 😀
Algun dia haurem de fer l’enquesta: I tu per què vas encetar un bloc? Em sembla que la majoria diríem “no, si jo només era per fer el tastet de les noves tecnologies… era per tafanejar… no pensava que duraria més enllà de cinc entrades… pensava que això no s’ho miraria ni déu… era per practicar una mica l’escriptura… jo no volia…”
Aprofito l’avinentesa per dir que em sembla molt encertat el nom del bloc. A més a més, si l’haguessis anomenat atzur no lligaria el color festuc de fons que ens fa veure-ho tot de color de rosa després d’haver-te llegit 😉
Felicitats per aquests tres anys i felicitats a l’anònim que t’hi va engrescar!!!
Gràcies Montse! Tens raó que el blau no queda gaire de Reflexionem-hi, haha!! És curiós que a mi no em passa això del rosa, serà que em llegeixo poc… Ja li ho diré de part teva a l’anònima!!
Felicitats! Sembla mentida com passen els anys, ja sé que és molt tòpic, però… buff… quin vertigen! Res, continua escrivint aquí, allà i més enllà, que (un altre tòpic que tampoc no s’ha dit mai) millores amb el temps!
I per cert, gràcies pel premi, m’agrada molt Franz Ferdinand! Deu ser això que dius tu, que hauria hagut d’anar a viure a Anglaterra en lloc de França.
Felicitats de part de la Montse! Moltes gràcies a tu, prou que ho saps!
I per cert, tot i tòpic fa posar vermella…. 🙂 I sí, Franz Ferdinand és genial, va bé sentir-lo a qualsevol hora! A veure si venim abans que canviis la Tour Eiffel pel Big Ben!
Mireta, per molts anys i pocs planys! Encara recordo quan em vas presentar aquell primer “Reflexionem-hi”.
Un trio de… reflexions ;-):
x) A mesura que llegia l’entrada se m’ha enc’es la bombeta: per qu’e carai es diu aix’i? Tu mateixa ho has resolt unes l’inies m’es avall. Sempre he pensat que quan l’autor resol immediatament el dubte del lector, el text ‘es bo (rima “patillera” no volguda).
y) El color tamb’e va sorgir de l’inconscient? Suposo que ja no hi ha ning’u que et recomani de canviar-lo: ‘es el tret d’identitat del “Reflexionem-hi”. Una confessi’o: el meu truc ‘es seleccionar el text, aix’i el llegeixo m’es b’e.
z) M’encanta Franz Ferdinand! Dimarts em vaig proposar un repte, que ho s’apigues: escoltar’e totes les cançons del nou disc dels Manel. Em fa la impressi’o que alguna cosa falla si no conec ning’u, Batlloris a banda, que em faci costat.
Emper’o, tu no deixis d’anar a la teva, que ‘es l’altra gr’acia d’aquest blocgcgcg.
x) Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!! De fet si no hagués existit Dinamita i el monòleg final (només comparables als dels presidents a Polònia) no tindria aquest títol!!
y) No ets l’únic!! M’ho ha dit més d’una persona, haha! Docns sí, el verd deu ser subconscient, tot i que és el meu color preferit (només cal veure la meva roba, fulars, botes, faldilles, samarretes!! TOT és verd.)
z)Ai, no sé, a mi aquest disc encara no me l’he escoltat gaire… Manel va de lletres originals i músiques mones. Podries probar també amb 4t 1a (que és el nom d’un altre grup de l’estil)
OK! Seguiré amb el meu “way” com el Franki!
Ai… els que et seguim des de l’anonimat i amb curiositat ja no ens imaginem la xarxa sense el reflexionam-hi… Endavant!
Moltes gràcies!! Visca, un altre comentari del Curiós!!! YUPIE!
Felicitats pels 3 anyets!!
Moltes gràcies i benvigut/da!
vingut
Felicitats!
Jo vaig obrir el bloc (aviat farà 10 mesos), per saber de que anava aquest món i per aprendre una mica del tema de les xarxes socials. Ara em costaria molt prescindir-ne.
Recordo que al principi em va sobtar molt el color del fons. Des que et vaig trobar que et segueixo.
Segueix escrivint. Ens llegim. Moltes felicitats.
Moltes gràcies Tomàs! Ho reconec, és un verd molt verd…haha, però m’encanta!!
PER MOLTS ANYS!!!!
Pel blog, eh? No et pensessis que és per res més tu ara…….. que tinguis un bon dia! Tot bé? Una abraçada!!!
Sandra
Gràcies Sandra!!! Gràcies Sandra!!! (vols dir que no em felicites indirectament dues vegades? jo t’ho agraeixo el doble!)
Rebenvinguda!
Tanti auguri a te, moltes felicitats, et desitjo oh joooooo, que tinguis un gran any! (llegeixis com si cantessis la cançó d’aniversari…)
Haha, moltes gràcies!! El final no queda gaire bé però m’ha agradat molt la cançó! Gràcies!
M’han entrat ganes d’entrompar-me i cantar-te xiuxiuejant: hap- py, birth– day, miss blocaire. Els bloc van bé i els comentaris també són terapèutics. Sort que no et vaig escoltar quan m’avisaves que hi havia un curs que no pitava… Ara no et podria llegir ni deixar-te cap comentari. És clar, també podries ser la darrera Ramon Llull?
Ep, que comença l’Ermessenda…
Home, sí que em vas escoltar, i potser la nostra conversa va ser més terapèutica que tot el bloc sencer!!!!!!!
Què dius del Ramon Llull??
Quina ràbia, em vaig perdre la primera part!! Sortirà a Sèries Yonkis??????