De jove corria una llegenda sobre un mostre que tenia dotze caps. El cap de la meva tribu ens en parlava sovint mentre els homes sopàvem envoltant la gran foguera. Per cap d’any sempre hi havia una expedició al bosc: deien que aquella nit sortia a caçar, però cap dels meus amics mai el va poder veure. En complir la majoria d’edat vaig decidir anar al cap de Creus. M’hi vaig passar el cap de setmana sol, estudiant els corrents marins, imaginant com podia enganyar el monstre i destruir-lo per sempre. Havia de ser un heroi. Des de la cova on m’estava un matí vaig veure un home que feia cap cap a la meva cova. De tant en tant s’aturava i recollia quelcom de terra. En sortir li vaig preguntar què feia. “Faig aquestes corones de flors per a les meves filles, una per cap” em va respondre. Vaig preguntar-li si me’n vendria cap per a la meva estimada, i vam acabar compartint les viandes que teníem tots dos per dinar. Li vaig comentar el que pretenia i em va comentar que el monstre vivia a la cova. “Impossible” vaig fer jo, que l’havia explorada “No hi cap!” L’home em va somriure i m’explicà el secret del monstre: “Dotze, en dieu al poblat, oi? Però sigues savi, tots amb la mateixa forma, els dotze en són un de sol! El teu monstre podria ser una sargantana.”
Me n’he deixat cap?
Reflexionem-hi 
Maria, és que en cap cap cap el que cap en el teu cap!
És veritat, sóc la persona més cabuda del planeta, haha!
Ooooh! Genial! Amb o sense el teu permís, te’l penso robar! Quantes vegades per curs surt la pregunta de “Però aquesta paraula, quantes coses vol dir?”.
Permís concedit!! De fet la inspiració ve precisament de totes les classes en què m’hi he trobat: “Però no volia dir “ninguno”?” Sí, però en condicional…. sí però en pregunta, sí, però és que té més significats, eh!! FUF. No descarto passar-lo a classe, però em puc morir de la vergonya… ells no sabran mai l’autoria del text!!! 🙂
Pobres els que facin servir el traductor automàtic… no entendran res.
Un dia un alumne em va enviar un correu que deia “Assec no haver vingut a classe” … al traductor hi havia posat “siento…”.
Un altre alumne en un exercici de presents havia de conjugar el verb nadar en tercera persona “ella neda” i em va posar “ella gens” perquè havia buscat “nada” al traductor!
És molt divertit i enginyós.
Pobre monstre, ningú en parlarà d’ell. Potser era un monstre tipus nines russes. Totes en una però moltes a la vegada.
Bon CAP de setmana.
Pobret, tens raó!! Bon cap de setmana per a tu també (el que en queda, vaja!)
No hi ha res com tenir una mica d’imaginació i passar-s’ho bé fent classe. No tindria CAP sentit, Maria, fotocopiar el text per als alumnes i fer veure que és anònim. Sumaries anècdotes, i les anècdotes ajuden a memoritzar, i l’assignatura del “cap” no te la suspendrien 😉
Jo no sé si encara els liaré més, pobrissons!! No sé, si algun dia no sé què fer amb ells m’ho pensaré!