Emoció, preparació, nervis, concentració, èxit, eufòria, ràbia, histèria!

El títol és el resum de la nostra experiència a la televisió! Que en voleu els detalls? D’acord, vosaltres ho heu volgut:

Emoció

Sopar de Nadal entre amics. La Gina em diu “Ai, t’he de dir una cosa important… m’han trucat del Bocamoll i he donat les teves dades! Te’n recordes que m’havies dit que m’hi acompanyaries?”. Així, PAM!, em vaig assabentar que aniria a la tele. (Us he de dir aquí, en la intimitat del parèntesi, que sóc molt tímida i que tot i que fer classes m’ha acostumat a no tenir vergonya de res…anar a la tele a fer el boig no és el mateix que fer-ho davant dels teus alumnes). Però vaja, sempre m’han encantat els concursos i agraeixo que la iniciativa no fos meva, d’altra manera mai hi hauria anat!!

Preparació

Sona el mòbil. “Hola, et truco del Bocamoll, t’aniria bé divendres 14 de gener?”… uau, això és de veritat!! Surto pitant de casa i faig ruta per totes les botigues de joguines que em trobo. Mai a la vida he vist el Bocamoll, no sé ni què em preguntaran, NECESSITO el joc per preparar-me! Ja amb el joc i una súpercompanya, tres dies de Bocamoll taula extrem són suficients per saber que som una parella brutal, el que no sé jo ho sap ella i tenim una compenetració al·lucinant!!

Nervis

És la nit abans del programa. Hem quedat a casa la Gina per passar els nervis juntes! Sé que ho podem fer molt bé però no puc dormir. Al matí agafem el cotxe i confiem en què un cop a Cornellà algú ens sàpiga orientar cap al plató. (Això també es mereix un parèntesi: jo estic malacostumada a tenir Internet i la Gina a casa no en té…conclusió? Que no se m’havia acudit imprimir un mapa, tot i que sí que l’havia consultat i sabia que arribar era fàcil, esquerra, esquerra i PAM!) Doncs no, no era tan fàcil, la gent de Cornellà no ho sap que hi ha un plató, i vam preguntar (no exagero) a unes deu persones abans d’arribar-hi, tres quarts d’hora donant voltes.

Concentració

Al camerino (no us imagineu bombetes al voltant d’un mirall, eh!), una sala molt acollidora amb uns entrepans boníssims on tots els concursants ens anàvem creuant vam començar a tenir la sensació que érem a la tele! Les parelles eliminades i les guanyadores compartien la seva experiència amb nosaltres, hi havia molt bon ambient. Una estona més tard ens van fer anar a posar guapes… moment clau: maquillatge i perruqueria per semblar més del que realment som! Els pocs nervis que quedaven van desaparèixer entre les mans d’aquests professionals i les explicacions del regidor, molt maco (i guapo!) amb el que ens vam acabar de deixar anar (diu el pobre: “Llavors heu de mirar al Roger” i jo dic “Qui és el Roger?” hahah, la Gina volia canviar de parella i el pobre noi devia pensar que era tonta!)

Èxit

S’apaguen els llums, comença el programa… i res, nois, com si fóssim a casa! Extingit qualsevol nervi ens limitem a fer les coses bé (tan bé com el sistema del Pintamoll ho permet… ) I sí, ho fem la mar de bé, passem de programa!! He de reconèixer que les altres parelles eren boníssimes, una acabava de conseguir un pot gegant de 8000 euros i els altres, a part de ser moolt dolços i simpàtics, en sabien. Però la sort, més que res, va fer que fossim nosaltres les que vam passar al programa següent (pels pèls!).

Eufòria

Al camerino, la Gina i jo soles saltem d’alegria! El meu màxim temor s’ha extingit, NO ens han eliminat al primer programa! Anem a dinar amb els nostres fans (marit d’una, cunyat de l’altra, que ens han seguit des del públic) dues responsables del programa i la parella crack dels 8000 euros. Truquem a tothom perquè sàpiguen que som genials i tornem convençudes que això ja està, que ara els nervis no ens trairan.

Ràbia

Segon programa. Un públic meravellós confessa la seva admiració pel Roger de Gràcia (i jo bavejo des de darrera també, haha, i sóc jo qui admira la seva sinceritat!) La nova parella va una mica peix, a l’últim moment decideixen qui actuarà, cantarà, etcètera i a la primera prova fan poquets punts… ja els tenim! Ara em toca cantar (sí senyors, cacofonia en estat pur) i… quina ràbia!!!!!!! ñwpihvbpigafnbvñpkenu!!!!! MAI ens havia passat, però no encertem cap de les tres cançons.. i això, per deu maleits punts ens fa fora del programa. Ens fa ràbia, sobre tot, perquè amb poca modèstia ens creiem millors que la parella que ens ha eliminat… però així és el joc! Abans de sortir la Raquel ens diu que portem amigues que se’ns assemblin, que de parelles de noies un pèl boges no n’abunden. La Cris (l’altra de les responsables que ens han cuidat durant el dia) es lamenta de les cançons que ens han tocat. Ens en anem tan tristes que no pensem ni en donar les gràcies a tots (tornem-hi? Maquilladora, perruquer, regidor, animador del públic, tècnics de so, presentador…) cosa que ara em fa ràbia, també. Però és que en aquell moment només volíem sortir al carrer i cridar MEEEEERDA!!! (Un descobriment: la tele no són càmeres, és la gent que hi ha al darrere i són un encant!)

Histèria

I quan tot ha acabat, què en queda? Poc més que dos petons del “Roger” (càsum, he hagut de rentar-me les galtes, haha!), conèixer gent molt amable en molt poc temps, un cartellet amb el meu nom (la prova per quan sigui iaia de la meva aventura televisiva) però sobre tot, sobre tot, el convenciment que l’experiència val moolt la pena. M’ho he passat genial en tots i cadascun d’aquests moments descrits a dalt. Que us fa gràcia algun concurs? Que voleu anar al Gran dictat? Que us faria gràcia provar sort al Pasapalabra? Aneu-hi, aneu a la tele! Us ho passareu molt bé abans, durant i també després, amb tants i tants records. Ara, us aviso, la histèria no acaba amb el programa, dura, i dura, i dura com una pila la marca de la qual no vull recordar!*

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.

*De fet aquesta entrada existeix perquè amics i familiars ja comencen a estar una mica farts de sentir la mateixa història…

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-

Sé que tots voleu saber quan surto… però és que em vaig dedicar a eliminar totes les meves fotografies d’Internet, per això tan “retro” de mantenir l’anonimat, i ara només falta que us digui en quin programa surto!! Però si a algú li fa il·lu pot demanar-me la informació per correu electrònic!

22 comentaris

Filed under Uncategorized

22 responses to “Emoció, preparació, nervis, concentració, èxit, eufòria, ràbia, histèria!

  1. Sensacional el relat, jo ja m’hi trobava al llegir-te… Com a ex-concursant repetidor del meu admirat “Pasta Gansa” (i mira que soc vell, eh?), et comprenc perfectament, i crec que vas fallar com gairebé tothom pels nervis i un excés de preparació. Jo crec que a aquests concursos més val anar-hi a sac, sense preparar, així si t’eliminen com a mínim tens excusa (això és el que em va passar a mi…).

    Sort per la propera vegada! (vingaaa, torna-hi a anar que ara ja tens experiència).

  2. Ai, no sé pas com t’ho has fet per estar tranquil·la perquè jo només de llegir-ho ja m’he posat nerviosa. Llàstima el final, però enhorabona per l’experiència.

  3. Jaume

    Oooohhhhh!!! snif, snif. Ara ja podré explicar als néts: “vaig treballar amb una companya mediàtica. De fet, ets la segona… però per mi ets la ONE. Axiò vol dir que ja sé què dinarem dilluns !!

  4. Felicitats!!!
    Jo no hagués passat de programa perquè no hagués sortit del camerino. Quin yu-yu!

    O bé perquè un cop al plató, si em toqués cantar em farien fora. Així de senzill.

    Una història molt ben explicada i interessant per al que no en sabem res del que passa en el backstage.

    • Haha, t’asseguro (que abans d’anar-hi vaig dedicar-me a mirar-me molts programes pel tres a la carta) que hi ha gent que canta fatal! Però és la gràcia de la prova, quan el públic riu de lo malament que has cantat!! És una prova molt graciosa, llàstima que és difícil (i que et posen la cançó des d’un moment…que no hi ha qui sàpiga què collons s’ha de cantar. Abans de sentir “cada dia al dematí…” us ho juro, vaig sentir un gall i no sé quin animal més…i encara em dèien que havia fet unes cares molt rares!!)

  5. Ets una valenta, Mireta!

  6. Nena!!! Quina emoció!! Jo també hi vull participar… fa dies que vaig intentar convèncer el meu parent, hi tornaré a insistir a veure si s’anima!!

    petonets!!

  7. Gina

    Simplement….una experiència inoblidable i una companya fantàstica!
    Ara estic fent un estudi sociològic, i puc afirmar q com deien els pets hi ha un món i dues classes de persones: les que son de “cada dia al de matí” i les q son de “quan les oques van al camp”
    un petonarro

  8. Ara m’he perdut, jo, amb això dels galls i les oques 😦

    • No, dona, és la mar de fàcil si tens la informació suficient. Resulta que al Bocamoll hi ha una prova que es diu “Què escoltes?” on un dels dos concursants es posa uns auriculars a les orelles i reprodueix fent “nananana” la cançó que escolta i l’altra concursant ha d’endevinar-ne el títol. Jo em vaig posar els auriculars i primer vaig sentir un gall (i com es canta un gall amb nananaa??) (las manzanas, cómo se acuestan para tener manzanas?) i després no sé quin animal, i més tard sento “cada dia al dematí…” i començo a cantar contenta i feliç perquè és una cançó que em sé. Com que tinc el volum a tope només per la cara que fa la meva companya endevino que alguna cosa va malament. Em trec els auriculars i sento el Roger de Gràcia que diu: “tu creus que és Quan les oques van al camp, el títol?” Meeerda, resulta que era la mateixa música (de fet la mateixa cançó) i la vam espifiar..! Buaaaaaa!! Buaa!

  9. Aaaahhh. Per un moment m’he sentit com el Sergio Ramos del Crackòvia (uf!). Dona, només vau errar el títol, que la cançó ja estava bé. Hauria d’haver puntuat un cinc raspadet.

    Ara que hi penso, hi ha dues cançons que no tinc gaire clar si són com el “Oh sole mio” i l’Elvis: canto exactament el Plooouuu i fa sooooool, les bruixes es pentiiiiiineeeen que El senyor Ramooooooon, enganya les criaaaaadeeees. Ara no sé si vaig errada o això de les tonades populars fa com els goigs a les verges: tots sonen igual.

    • Sí senyora, ja me n’havia adonat que amb les cançons populars passava això, i de fet no sé per què no em vaig posar a discutir al programa (jo que sóc tan cabuda…) pensant que era aquest el problema, que eren dues cançons populars amb lletres diferents! Però no, ma mare em va dir “no, nena, les oques són la segona estrofa”. Cada dia s’aprèn alguna cosa 😦

  10. Alba

    Jaaa? Ja hi heu anat i heu tornat i tot?? Sí que ha anat ràpid!!! I sí, vull saber (per mail) quin dia sortiu, que tinc la teletrès aquí! 🙂

  11. dlvlx

    Una setmana després de veure-us en aquesta emocionant aventura que ja fa alguns mesos que vau viure, us he de felicitar perquè vau estar genials! Llàstima que vau patir la mala sort de les campiones, perquè realment no us havien d’haver eliminat.
    Després d’aquesta experiència, l’èxit als mitjans està garantit! Oi que ells (els del programa) s’ho van passar genial amb vosaltres?

    • Oi? Oi? Som les millors, el Roger ja ens ho va dir “ens ho hem passat molt bé amb vosaltres” hehe, segur que ho diu a tots, però és igual. Que ens tornin a trucar, que jo hi vaaaaig! Que divertit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s