NUNCA SEGUNDAS PARTES FUERON BUENAS (excepte El Imperio contraataca)

Ja l’he vist, ja l’he vist! Ahir a la nit vaig anar a veure Tron: Legacy! Molt bé, i? Doncs a veure, analitzem-la.

L’inici perfecte

La pel·lícula no podia començar millor. Se’ns mostra en Flynn explicant al seu fill la seva aventura entre programes i prometent-li que algun dia li ensenyarà com és tot des de dins. Després de la misteriosa desaparició del seu pare en Sam Flynn, el fill, es nega a fer-se càrrec d’ENCOM, l’empresa que lògicament ha heretat. Un missatge el porta a Flynn’s, el local de recreatius on en Flynn pare es guanyava la vida i allà és absorbit per l’ordinador, com era d’esperar. El noi arriba a un món tiranitzat pel programa Clu, que ha estat dissenyat per Flynn per crear un món perfecte.

 

Continuació nefasta

I llavors quan hauríem d’entrar en un món de curses trepidants i jocs que fan patir passem a veure una pel·lícula nyonya de retrobament familiar i converses transcendentals. Les inevitables curses de motos i moments amb intenció de ser tensos són absolutament previsibles i sense cap mena d’emoció. A més a més, els episodis en els que els protagonistes es van trobant són bastant poc originals, en parlaré més endavant.

 

Encerts

La gràcia de veure Tron són les mil referències a l’altra pel·lícula: el fill d’en Dillinger  (el dolent de la primera) a la junta d’ENCOM encara que no té cap protagonisme, el local Flynn’s al món real i digital, la maquineta amb la que jugava en Flynn i troba el seu fill al costat de l’ordinador, el nom del bar “End of line” (allò que deia el Control Central cada cop que acabava de parlar, en castellà “fin de impresión”), el “Hola programas!” que fa en Clu als programes i que són les últimes paraules de Flynn al Tron original, la modernització estètica de les motos, els (no sé com anomenar-los) vehicles aquells voladors amb forma de U del revés i el transport “solar” convertit en tren a TRON: Legacy. De fet l’estètica en general de la pel·lícula és fantàstica: res a veure amb aquell aire de MSX de la del 82.

Un altre encert són els personatges protagonistes. El fill et cau bé des del primer moment, la Quorra la trobes moníssima i el desdoblament bo-dolent d’en Jeff Bridges és brutal.

L’últim: el paral·lelisme entre ENCOM (recordeu, és una empresa doleeenta) amb Microsoft.

 

Pífies

El que us havia promès abans: gens d’originalitat. La pel·lícula és un patchwork d’Star Wars, Batman i El Quinto Elemento. Ja hem vist les tres pel·lícules, en volíem veure una de diferent!! Doncs no. Tenim batcotxe tot terreny amb entrada secreta i cova. Un bar amb aires de Moss Eisley, una nau molt Halcón Milenario lluitant contra altres naus i filosofia surrealista sobre uns déus (“ISO”, n’hi diuen) que sonen a “Midiclorianos” però en gran. De fet l’última “ISO” és la Quorra (la noia de la portada) a la que li diuen El Miracle…què, comenceu a pensar ja en El Quinto Elemento? Una noia que és un miracle, una deesa, “el ser supremo”, us sona, oi? Gràcies a Déu la Quorra és molt més maca que la Leeloo (sí, home, la Milla Jovovich a la horrible pel·lícula francesa). I què més recordeu de El quinto elemento? Aquell home amb tupè i bastó que es passa la peli cridant, oi?  Doncs aquí també el tenim, sense fer tants crits però amb el mateix bastó i abric però en blanc.

El personatge de Tron, una espècie d’ésser irracional que ni parla i que només apareix per fer la punyeta i finalment, com tothom imagina, per salvar els protagonistes. No, si de sorpreses no es viu en aquesta peli…

A mi m’agradava la tècnica de l’antiga per fer el món digital: gravació en blanc i negre i després colorejar els blaus i vermells i poca cosa més. Li dóna un aire informàtic… reconec que en color tot es veu millor, però sóc així de poc moderna, jo.

La música, encara que no tothom pensa com jo, és una mica monòtona i sobre tot amb falta de carisma. Com és la música de TRON de 1982? Ara mateix us la canto: tan ta ranta, tan ta ranta, tararararararara, tan ta ranta, tan ta ranta, tarararararara… I la de TRON: Legacy? Ni idea.

 

Conclusió?

Que em sap greu que el Crític de cine ja no corri per aquí. Ell va dir que veuria Tron: Legacy i si li agradava veuria l’original. Doncs NO! S’ha de fer al revés, perquè l’única gràcia de veure Tron: Legacy és veure les referències i tornar a viure una història dins de circuits informàtics amb aires de melangia i records d’infantesa reviscuts. Si us plau, mireu-vos l’antiga, de veritat que és una pel·li que s’ha de veure! La nova és només una peli per a fans… que a sobre al final acaben decebuts. 😦

10 comentaris

Filed under Uncategorized

10 responses to “NUNCA SEGUNDAS PARTES FUERON BUENAS (excepte El Imperio contraataca)

  1. Vaja, anem be… doncs gràcies per estalviar-me uns bons dinerons amb una peli no tan bona.

    I si, estic d’acord amb el títol del post, per tant et faré cas!

  2. M’ho sembla només a mi, o ara que hi ha uns recursos tecnològics espatarrantment bons per als efectes especials hi ha una crisi espectacularment penosa de creativitat en els guions?

    • Sí, sí!! però no en totes les pelis… insisteixo amb Origen, una peli de ciència ficció moderna, bastant original i bona!

      • (per fi puc opinar sobre cinema :D)

        ‘Origen’? La vaig mirar fa ben poc. Trobo que la idea és prou bona, però que al final aconsegueixen que t’empassis una pel·lícula d’acció (àdhuc jo, que les odio!) camuflada en un film d’intriga. La idea és molt bona, però em fa la impressió que es podia haver desenvolupat molt més bé. En part la salva en Di Caprio, que a mesura que creix és més bon actor.

        (uf!, si sembla que mig n’entenc, i tot!)

        • OHOHO! Has vist una peli de ciència ficció!! Això ho hem de celebrar! OLELE OLALA!! M’agrada que diguis que la idea és bona, és el que es troba normalment en gènres frikis! 🙂 T’anava a fer alguna recomanació ara que ja ets un iniciat però si no t’agraden les pelis d’acció això en descarta moltes! D’acord amb el Di Caprio, i afegeixo que també és més guapo amb l’edat!

          Quantes exclamacions! Bon any!

  3. Atès que no he vist Ton original (si bé, poc a poc em vaig fent a la idea que estaria be visionar-la), ni tampoc aquesta segona part, entendràs que no hagi “pillat” algun dels tecnicismes nomes entendibles pels i per a les iniciats i iniciades.

    Em quedo amb la idea que et va agradar i recomanes (fervorosament) veure la primera i la segona en tot cas com a “divertimento” i poca cosa més.

    Bé, trobo que la Milla Jojovich està molt atractiva a El Quinto Elemento.
    He intentar taral•lejar la música tal i com ens la mostres i em surt la d’Indiana Jones. Ara bé, no em facis cas perquè la música i jo varem néixer no en món diferents, sinó en universos diferents.

    Molt bona i molt completa explicació de la pel•lícula.

    • S’ha de ser friki, hehe! no pateixis!

      He intentat trobar la música i no me n’he sortit! Et recomano que miris els tràilers que li he deixat al miki (un pèl més amunt) i vegis de quin peu calça la peli antiga.

      Ah! I la Milla és guapa, el que volia dir és que el personatge és més maco que el d’ella… no sé, més normal!! 🙂

  4. Jaume

    Em sap greu, ja veus que els que som d’una altra generació ens feia grima les pel·lis de ciència ficció de la casa Disney!! Faré com el Tomàs. M’apunto com a deure mirar l’original. També em sap greu per a en Jeff Bridges.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s