My best friend’s wedding

Sopo amb el meu amic gai en un restaurant de luxe mentre li explico que tinc una trucada perduda de part del Guillem. Quan érem petits em vaig prometre que ens casaríem si ell arribava als 28 anys i encara seguia solter. Aquest any n’ha fet 28… segur que la trucada és per això. Me l’estimo tant el Guillem…

Era el 1997 quan ens vam conèixer. Ell tenia 15 anys i jo dos menys. Sortia a totes les revistes i televisions, sempre trist: acabava de perdre la seva mare. Però era taan bufó! Em vaig enamorar de seguida. Quina carona! A les nits somniava amb ell, m’imaginava com ho faria per trobar-me’l. La fantasia més recorrent era una en què ell em trobava en un bar londinenc i em demanava que formés part del servei secret britànic. Ai! Després, reconec, va anar perdent amb els anys, físicament vull dir, però a mi aquella estimació de quan érem petits sempre la vaig tenir molt present.

M’aixeco de la taula i vaig cap a l’habitació de l’hotel. Em tornen a trucar, és ell.

– Estàs asseguda? – em pregunta el meu interlocutor.

– Digues, digues.

– Que el Guillem es casa – se sent un cop – què ha estat això?

– Res, res, que he caigut del llit.

 Ostres. El 29 d’abril de 2011 es casa. Es casa! Ha trobat una noia, sap que es una bogeria, però es casa. De cop i volta m’adono que estic completament enamorada del Guillem. És l’home de la meva vida! Com no me n’he pogut adonar fins ara? L’estimo! Volo cap a l’ordinador, reservo vol cap a Anglaterra. Tinc el temps just per anar fins a l’illa i demostrar-li que s’equivoca, que m’ha de triar a mi i no a ella. Qui és aquesta Kate? Qui és ella al meu costat? Ella no val res, jo sóc mil vegades més guapa i més intel·ligent… què he fet?

Aniré a casa seva. Em costarà de passar els controls de seguretat, però estic segura que quan expliqui el meu cas m’hi deixaran entrar. Al principi no li diré per què vinc, deixarem passar els dies. Intentaré que ell vegi que la noia amb la que surt només l’estima per la seva fortuna, més endavant ja li demostraré el meu amor. Anirem a cantar a un karaoke, que sempre m’han encantat i ho faig prou bé.

I al final, quan estigui totalment desesperada i ja sigui el dia del casori li diré que no es casi, que jo .l’estimo, li faré un petó i… acabaré corrent darrere el nuvi que correrà darrere la núvia. I qui correrà darrere meu?

10 comentaris

Filed under Uncategorized

10 responses to “My best friend’s wedding

  1. No, Maria, no!, aquest xicot no fa per a tu. Et mereixes alguna cosa millor; no t’hi emboliquis amb els d’aquesta família que tots estan tarats. Fixa’t que totes les noies que pagaven la pena (la Di, la Fergie) van fugir cridant “viva el rei”… o “visca la reina”, no sé, però el cas és que van fotre el camp d’aquella colla de depravats.

    Amb tot, si t’hi entestes, no pateixis que si en té 28 ja veuràs com abans dels 30 ja torna a estar disponible… llàstima, però, perquè es veu de lluny que aquesta parelleta lliga bé per les seves innegables qualitats intel·lectuals.

  2. Però és que és tan monoooo!!!! He, he, de tots els meus amors platònics ell ha estat el més platònic de tots! Estic d’acord, deixem-lo estar. Ja m’ho diu la meva mare que me n’oblidi cada cop que surt per la tele, hoohoho!
    Pobra Diana… ara la Kate aquesta vol ser una mena de ressurrecció de Lady Di, jo li recomanaria que veiés Rebeca…les comparacions poden ser odioses!

  3. No et preocupis, acabo de reservar, pel proper 6 de desembre a les 19:30h, una taula per a dos a l restaurant Gordon Ramsay a Chelsea.

    La reserva està al teu nom. No he donat el nom del teu acompanyant per raons evidents de seguretat. Un cop contactis amb ell, des de Palau ja s’encarregaran de parlar amb la seguretat del restaurant.

    Tu no t’has de preocupar per res.

    Posa’t guapa i a conquerir la GB. T’imagines amb corona?
    Confia en mi, soc al MI6 i en aquí estic d’espia dorment.

  4. Alba

    Eeeei! Que també és el meu amor platònic!!! I jo el vaig veure abans! Bé, quedem directament a Londres per fer-lo reflexionar?

  5. Enric

    Jo us aplanaré el camí. He reservat taula… … però amb “ella”!
    M’agradarà veure una lluita entre “barrufetes”… ;-))

  6. Jaume

    Maria,

    Que pel·liculera!!! M’agradaria ajudar-te a complir la teva fantasia, com el bon amic Tomàs; però em surt la vena juràssica. Podeu ser molt monos tots dos, però si mai arribéssiu a casar-vos, t’imagines quina fila faríeu a les fotos acompanyada del sogres? Us trencarien tot el glamur! De totes maneres, si surt el pla Tomàs prepara’t aquesta coreografia. http://www.youtube.com/watch?v=xvOZHlkJUVs

    I si no, res, a continuar tastant plats a ca la Rusqui i a ballar amb el teu amic gai.

  7. hehehe, m’agradaria més fer aquesta coreografia… m’enganxaria més i a més ja em sé algun moviment: http://www.youtube.com/watch?v=O4WitXsvZCg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s