Aquest cap de setmana he afegit al meu lexicó aquesta expressió tan bonica. Com a bona pixapina-kamaca de Can Fanga no l’havia sentit mai i com de tot allò que és de Girona me n’he enamorat. Us deixo amb tres notícies del meu diari preferit:
Poc que pot ser això, no se’ls poden pagar?: “Com a part de l’acord de patrocini que uneix l’empresa Audi amb el Barça, des del 2006, tots els jugadors de la primera plantilla van rebre ahir un cotxe de gama alta de la marca alemanya.”
Poc que pot ser això, i ara com es distrauran?: “Agents de la Brigada de Joc del Cos Nacional de Policia i inspectors de la Conselleria d’Interior del Govern han clausurat tres clubs de la tercera edat perquè jugaven a bingo de manera il·legal. Fa uns dies, una comitiva policial es personà al local parroquial de la tercera edat de Son Cotoner, situat al carrer Francesc Martí Mora de Palma. Els agents, complint ordres dels inspectors de joc de la Conselleria, màxims responsables de l’operació, entraren a l’establiment i cridaren: “Alto, Policia. Que ningú no es mogui!”. Tot seguit, sol·licitaren als presents la documentació, aixecaren diverses actes, precintaren la sala i s’endugueren la màquina de bingo.”
Poc que pot ser això, segur que eren desapareguts?: “Els 33 miners xilens que ja fa prop de 70 dies que estan atrapats a l’interior de la mina San José s’hauran de reinscriure als arxius legals per recuperar l’estatus de persones vives i deixar de constar com a desapareguts, segons ha explicat el prefecte Luis Mardones, de la Policia d’Investigacions de Xile.”
Reflexionem-hi 
Després de llegir tant de despropòsit potser la cosa hagués estat millor d’una altra manera:
Avui hem sabut pel prefecte Luis Mardones que la casa Audi ha regalat un cotxe últim model a cada miner dels atrapats a la mina Sant José a mesura que anaven sortint.
Els jugadors del Barça han regalat un bingo per a que els agents de la brigada del joc i els jubilats d’un club de la tercera edat podessin passar-se les fredes tardes del proper hivern jugant i passant l’estona.
Crec que de vegades en algú se li barregen les notícies en el moment d’escriure-les.
Hehehehe :D, sí que l’han liat, sí!!
jajaja. Encara ric. No sé quina de les tres notícies pendre’m amb més humor. La primera no, per suposat, més aviat em regira l’estòmac. Però què s’han pensat? amb la de pel·les que tenen els jugadors i a sobre els anme regalant cotxes. Que se’n vagin a cagar!!!
La millor és la del Bingo. No m’imagino als iaios escapant corrents en veure entrar la policia. És una notica semblant a aquella que deia que els de la SGAE havien multat un grup de discapacitats per haver fet una representació teatral sense pagar drets d’autor.
L’última és més aviat curiosa. No?? Jo no canviaria el meu estat si em declaressin mort i no ho estigués. Seria un fantasma legal que no pagaria impostos.
La del Bingo és la millor, estic amb tu! No hi havia una dita que deia: “advocats, metges, procuradors i inspectors de l’SGAE a l’infern de quatre en quatre”?
De l’última, és que no puc entendre com havien arribat a declarar-los desapareguts… Com ho hem de fer per ser fantasmes? N’hi haurà prou amb amagar-nos a casa 70 dies donant senyals de vida només per Internet, amb missatges escrits i alguna aparició amb web cam?
Ja veig que em faig gran i mira que no em tira el bingo! Ho dic perquè el desplegament mediàtic d’aquests pobres homes és de jutjat de guàrdia. Cal que la nostra emiti en rigorós directe l'”alliberament” de la trentena de miners. Ara ningú parla que l’empresa ha iniciat una ERO.
Quant als jugadors del Barça, no és només el cotxe que tenen com a regal… roba, galetes, natilles, etc. I ens oblidem dels beneficis publicitaris, però és clar hi ha tantes manes que se’n duen una picossada que llavors sort dels regals.
Som uns envejosos. El manteniment d’aquests cotxassos també hi entra?
Ai, no em surten els comptes. Em pensava que anaven de dos en dos…
Avui sortien jugant a futbol, els miners contra l’equip de rescat…! Han perdut els miners i gairebé ho explicaven plorant…és que de tot n’hem de fer un Gran Hermano?? El president xilè ha instal·lat la càpsula amb la que els van treure a davant del seu despatx… no sigui que a l’hora de votar algú no se’n recordi de qui els va treure! Què és això de l’ERO???
Sí, jo crec que quan els nens diuen “de gran vull ser futbolista” pensen més en això que en els gols…
sí, senyora!!
Sí senyora!! (ara no sé per què he escrit la coma ; deu ser per una entrada que he llegit dedicada a Joan Solà)
Jo vaig conviure una temporada amb amb el “poc que pot ser això….”, jajajaja! T’ha entrat mono de llengua aquest mes pel que veig….
Petonets!!!
Sandra
PD: Recuperant temps perdut…. :P!