Planeta Piruleta

Ara que ja se m’ha acabat el contracte, que deixaré abandonats diccionaris i llibres de text durant una bona temporada, que ningú no em preguntarà pel significat d’una paraula, m’agafa per fer descobertes lingüístiques. Avui he tingut una revelació: les relacions de parella són com els temps verbals.

Dels homes del passat en podem distingir, bàsicament, tres tipus. El primer de tots és el noi Passat, aquell d’una història antiga i totalment acabada que va ser. El segon és el Perfet, que pot ser més recent o que encara influeix en el present, aquell amb qui la vida et fa coincidir de tant en tant, i et fa pensar en el que ha estat. I finalment hi ha el xicot Imperfet, el de la història que la teoria diu que ha quedat inacabada o interrompuda de sobte, però que l’experiència diu que el que era ara és tan “passat” com els altres dos casos.

Després hi ha els nois dels altres temps, els que encara no hem conegut. Hi ha l’home Condicional, que ens permet somniar en el que seria o el Futur que estem segurs que algun dia serà. Ara, que no ens enganyem, sempre ens ha agradat resar per un Present de Subjuntiu que sigui com volem i quan tenim parella ens lamentem perquè volíem un Imperfet de Subjuntiu i que fos d’una altra manera.

I així anar-hi anant, anar coneixent gent de tots els temps verbals, fins a recórrer tot el Xuriguera sempre cercant un Present que puguem estimar tal com és.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Banda sonora de la paranoia anterior (i explicació del títol): http://www.youtube.com/watch?v=1VPQCmDhVc4

Dec una disculpa a Els Amics de les Arts… el primer i últim anàlisi que en vaig fer va ser precipitat, ara rectifico ja que després de molts concerts i ratllar el B&B m’he convertit en una veritable “amiga”. Aquesta nit tornem a veure’ns les cares a Les Franqueses. Sóc aquella fan que es comporta com si en tingués 13 tot i que en té el doble i crida guapo a cada final de cançó….quina vergonya.