Sortim de festa com si fóssim a la universitat, que aquest any a la Telecogresca hi toquen Els Amics de les arts. Coneixem uns quants nois, que encara ens conservem bé, però aviat ens adonem que som a la Txiquigresca… Els demanem els DNIs, a tots els superem en edat.
Ens fem grans i no me n’havia adonat: “mir per sa finestra i sa vida passa, però no massa per ca meva”.
http://www.elrentaplats.cat/instants/2009/11/26/sa-vida-passa-pero-no-massa/
Reflexionem-hi 
Jejejej….. m'estic llegint un llibre que diu: "Créixer vol dir no tornar a anar a dos-cents". Trobo que es cert……La mudança no, de moment no tenim ni llum, jejeje. Mmmmm per cert, no pateixis per això del youtube, quan li piqui funcionarà!SALUT!Sandra
Per cert, m'acabo de fixar en el comptador de visites…. què passa, ens vols controlar o què? Jajjajaja! Un petó, bonica!
Ah! Mira….. cada comentari consta com una visita, jajajaj! No ho tindràs tan fàcil doncs, per controlar-nos! Muaks!
🙂 Sí, és per controlar-vos milloooor!! No, la veritat és que si no hi ha comentaris no sé si ningú ha llegit el bloc, i així sé si algú hi ha entrat o no… no sé, em fa ser optimista! Un petoneet!
Què t'he dir jo? Doncs que ja tinc edat de tiet o d'ERO? Només escric perquè pugui el comptador