Típic, t’enamores del noi que et ven la fruita o d’aquell que puja al mateix autobús que tu, ja n’havia parlat algun cop al fotolog. No us penseu que és una obsessió meva, els poetes n’han fet poemes i els cantants cançons, però tot plegat és un cant a fer-se mal: agafar el fuet -el que no es menja- i flagel•lar-se l’esquena, flas, flas, en una onomatopeia més bonica que la meva però igual de punyent.
Últimament en sonen dues de precioses per la ràdio:
Mishima, Miquel a l’accés 14
Els Pets, Per veure’t a tu
Reflexionem-hi 
Mmmmmm… és cert!Les cançons, procuraré escoltar-les, però el youtube segueix fent l'idiota!Petons, petonets,Sandra
Pobreta… doncs no sé com fer-te-les escoltar sense el youtube…!!!! Ja has començat la mudança? Un petonàs!
Ai, sí… Jo també sóc una amant del platonisme!