Tinc temes més profunds a debatre amb vosaltres, us ho ben juro. Però és que ahir vam anar a jugar al Quinto a Terrassa i va ser taaan divertit que he decidit que a partir d’ara seré una habitual el dia de la gresca final. A part de desenvolupar una ludopatia latent (volíem gastar-nos 7 euros, ens en vam gastar 30), de cridar “iuuuuu” ben sovint (que és de les coses que més em sé), de sopar gratis (a base de saníssimes ensaïmades i croissants) vam gaudir de l’espectacle del Quintokòvia, imagineu-vos: el Núñez, l’Iniesta o el Cruyff fent de lloro, el Molina animant el públic…que bons! En aquests moments, i només en aquests moments, és quan envejo la sort de la vida de “poble”. (UAAALA com s’ha passat la pixapina aquesta dient que Terrassa és un poble, uauauauauauauauauaaaaa!) Ja em perdonareu, em referia a l’ambient, i per un cop a la vida no és pas una crítica.
Reflexionem-hi 
Aquest títol em fa por, Maria? No sé si llegir-me la reflexió… Jajajja!Sandra
No és el que sembla!!! El lloro diu "Parelleta de tresos" i tothom respon "Els collons dels pagesos!" Hehe, i anava molt bé de títol, perquè em fico una mica amb la gent de poble i tal, haha, d'aquí a dos dies no tindré lectors o només lectors emprenyats, què hi farem! MUAKS