A les teves mans un tros de fang

A les teves mans un tros de fang - No sé què m'ha agafat avui amb Mishima que m'he llevat cantant “Qui n'ha begut” i tot el matí m'he estat trencant el cap a veure què podia dir per posar de títol aquesta frase d'una altra cançó, “Un tros de fang”, que vaig començar odiant, avorrint i ara adorant. I curiosament no he trobat cap tema que m'agradés fins que he recordat que des que dimarts vaig veure “Crepúsculo” tenia ganes de fer un fotolog criticant-la. I per fi he trobat la relació. A pams. La pel·lícula, com és? No sé si heu vist mai un capítol de “Buffy Cazavampiros”, si en sou fans o si mai us pararíeu a perdre el temps amb una sèrie fantàstica d'adolescents. Doncs bé, qualsevol capítol de la Buffy té més ritme, més intriga, més història i més romanticisme que a les dues hores de “Crepúsculo”. Els actors són tan apàtics que fan avorrir; el diàleg, quan n'hi ha, fa riure; el romanticisme no apareix per enlloc i tot plegat és tan absolutament tòpic que no hi ha manera que t'enganxi. Tot i així, hi ha la cunyada, l'alumna i l'amiga que parlen de “Crepúsculo” com si fos un mite, i jo sé per què. Pot ser que el llibre sigui una passada i la pel·lícula una porqueria, cosa que passa sovint, i només aquells que l'han llegit puguin trobar-li la gràcia. Però, deixant la literatura i tornant al cinema l'única cosa que li reconec a l'obra és que de seguida t'accelera el cor. No perquè sigui maca sinó perquè el vampir que han triat té molt de “morbo”... i així, amb un guapot a la pantalla manipulen les masses adolescents i no tan adolescents, jugant, més que amb els sentiments, amb com les fan sentir. A les seves mans un tros de fang... http://www.youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA Un tros de fang, Mishima Tu no saps com em fas sentir Com un ninot fora la caixa Tan petit i insignificant A les teves mans un tros de fang Tu no saps com em fas sentir Com un idiota que conta el temps perdut Entre un ja ens veurem i un avui no puc Tu no saps reconèixer en mi El que tinc d’or et sembla una llauna i jo m’arrugo i vaig oxidant-me El que trobo dolç a tu t’amarga I per allargar la tonteria el que ens cremava avui està ofegant-me I per allargar la tonteria el que ens cremava avui està ofegant-me Tu no saps com em fas sentir - Fotolog

No sé què m’ha agafat avui amb Mishima que m’he llevat cantant ““Qui n’ha begut”” i tot el matí m’he estat trencant el cap a veure què podia dir per posar de títol aquesta frase d’una altra cançó, “”Un tros de fang””, que vaig començar odiant, avorrint i ara adorant. I curiosament no he trobat cap tema que m’agradés fins que he recordat que des que dimarts vaig veure ““Crepúsculo”” tenia ganes de fer un fotolog criticant-la. I per fi he trobat la relació.

A pams. La pel·lícula, com és? No sé si heu vist mai un capítol de “Buffy Cazavampiros”, si en sou fans o si mai us pararíeu a perdre el temps amb una sèrie fantàstica d’adolescents. Doncs bé, qualsevol capítol de la Buffy té més ritme, més intriga, més història i més romanticisme que a les dues hores de “Crepúsculo”. Els actors són tan apàtics que fan avorrir; el diàleg, quan n’hi ha, fa riure; el romanticisme no apareix per enlloc i tot plegat és tan absolutament tòpic que no hi ha manera que t’enganxi.

Tot i així, hi ha la cunyada, l’alumna i l’amiga que parlen de “Crepúsculo” com si fos un mite, i jo sé per què. Pot ser que el llibre sigui una passada i la pel·lícula una porqueria, cosa que passa sovint, i només aquells que l’han llegit puguin trobar-li la gràcia. Però, deixant la literatura i tornant al cinema l’única cosa que li reconec a l’obra és que de seguida t’accelera el cor. No perquè sigui maca sinó perquè el vampir que han triat té molt de “morbo”… i així, amb un guapot a la pantalla manipulen les masses adolescents i no tan adolescents, jugant, més que amb els sentiments, amb com les fan sentir. A les seves mans un tros de fang…

Un tros de fang, Mishima

Tu no saps com em fas sentir
Com un ninot fora la caixa
Tan petit i insignificant
A les teves mans un tros de fang
Tu no saps com em fas sentir
Com un idiota que conta el temps perdut
Entre un ja ens veurem i un avui no puc

Tu no saps reconèixer en mi
El que tinc d’or et sembla una llauna
i jo m’arrugo i vaig oxidant-me

El que trobo dolç a tu t’amarga
I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me

I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir

el 20 November 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s