No sé què m’ha agafat avui amb Mishima que m’he llevat cantant “Qui n’ha begut” i tot el matí m’he estat trencant el cap a veure què podia dir per posar de títol aquesta frase d’una altra cançó, ”Un tros de fang”, que vaig començar odiant, avorrint i ara adorant. I curiosament no he trobat cap tema que m’agradés fins que he recordat que des que dimarts vaig veure “Crepúsculo” tenia ganes de fer un fotolog criticant-la. I per fi he trobat la relació.
A pams. La pel·lícula, com és? No sé si heu vist mai un capítol de Buffy Cazavampiros, si en sou fans o si mai us pararíeu a perdre el temps amb una sèrie fantàstica d’adolescents. Doncs bé, qualsevol capítol de la Buffy té més ritme, més intriga, més història i més romanticisme que a les dues hores de Crepúsculo. Els actors són tan apàtics que fan avorrir; el diàleg, quan n’hi ha, fa riure; el romanticisme no apareix per enlloc i tot plegat és tan absolutament tòpic que no hi ha manera que t’enganxi.
Tot i així, hi ha la cunyada, l’alumna i l’amiga que parlen de Crepúsculo com si fos un mite, i jo sé per què. Pot ser que el llibre sigui una passada i la pel·lícula una porqueria, cosa que passa sovint, i només aquells que l’han llegit puguin trobar-li la gràcia. Però, deixant la literatura i tornant al cinema l’única cosa que li reconec a l’obra és que de seguida t’accelera el cor. No perquè sigui maca sinó perquè el vampir que han triat té molt de morbo… i així, amb un guapot a la pantalla manipulen les masses adolescents i no tan adolescents, jugant, més que amb els sentiments, amb com les fan sentir. A les seves mans un tros de fang…
Un tros de fang, Mishima
Tu no saps com em fas sentir
Com un ninot fora la caixa
Tan petit i insignificant
A les teves mans un tros de fang
Tu no saps com em fas sentir
Com un idiota que conta el temps perdut
Entre un ja ens veurem i un avui no puc
Tu no saps reconèixer en mi
El que tinc dor et sembla una llauna
i jo marrugo i vaig oxidant-me
El que trobo dolç a tu tamarga
I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me
I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me
Tu no saps com em fas sentir
el 20 November 2009
Reflexionem-hi 