Lam, Rem, Sol7, Do, Mi,
Lam, Rem, Si7, Mi (Bis)
Rem, Sol7, Do
Rem, Sol, Do
Rem, Lam, Mi, Lam
L’altre dia us deia que la guitarra me la van regalar abans dels setze anys, però que no vaig anar gaire més enllà del la re mi.
Bé, el problema era doble: d’una banda la meva memòria d’un any per l’altre, que és la freqüència amb què l’agafo, fa que m’oblidi de la majoria dels noms de les notes, sempre he confós, per exemple, el Re7 i el Rem… L’altre problema és que no tenim a casa un bon cançoner. En tenim un de molt voluminós que conté les cançons més canyeres de l’època dels meus germans, és a dir, Duncandu, Serrat, Los Rebeldes i coses per l’estil. Tot això feia que em sentís més còmode tocant trenta vegades la primera part del Romance anónimo (que per cert, he de tornar a practicar perquè em quedo encallada en un lloc, just en el tin tin tin Tín tin tin, haha) i algunes altres cançons que sabia puntejar o arquejar, que mai he sabut la diferència…
I heus-me ací, amb 25 anys, que quan em pregunten si sé tocar la guitarra em veig obligada a dir que no, perquè si dic ”Sí” em diuen “Tocan’s alguna cosa” i llavors comença el repertori de cançons puntejades clàssiques que només coneixem els que ens agraden aquestes coses i que No es poden cantar…
Doncs ara, als 25, a lera d’Internet, he decidit canviar aquesta situació. A cop de Google he trobat una pàgina interessant, que a part d’escopir les notes per tocar alguna cançó (com he fet jo més amunt) et diuen com són els puntejats si n’hi ha i fins i tot diuen que texpliquen com fer-ho (amb un vídeo que potser a vegades no ajuda gaire) Visca! Ja sé tocar alguna cançó que es pot cantar (amb el meu estil rítmic kumbayà Déu meu, 2 avall, 2 amunt, 1 avall 1 amunt…) però tot es pot millorar!
(Per cert, la cançoneta que ara sé tocar amb la vista clavada al full de notes és S’ha acabat, estimats Peterrons…)
el 02 mayo 2009
Reflexionem-hi 