1- Era una noia jove, no crec que arribés als trenta anys, amb estudis universitaris. Va venir de Madrid a viure un temps a Barcelona i com que les famílies es coneixien vam convidar-la a casa.
– Ah, y quiero aprender catalán, eh, que me hace ilusión. Lo que quiero no es apuntarme en alguna academia, sino hacer un intercambio. Alguien de aquí que quiera aprender castellano, quedamos unas horas y que me enseñe catalán.
No va tornar mai més a casa, jo crec que no va creure el que li vam dir: que esto no existe!
2- Tinc alumnes de Bàsics (nivells per aprendre a parlar català) nascuts a Catalunya. Al principi preguntava si havien viscut a l’estranger, si havien anat a una escola on sensenyava altres llengües… ara ja no em sorprèn.
3- Bàsic 2, l’alumna valenciana afirma que el catalán y el valenciano no son la misma lengua, els alumnes la creuen a ella i no a la profe. Ella havia nascut allà, per tant sabria més que jo… jo estic per anar el proper dia amb els apunts d’Història de la llengua a classe.
Tenint el pare que tinc estava clar que de gran no em vindria de gust enganxar-me un toro al cotxe. Ma mare diu que Nostru senyor va fer créixer el blat, però que els madrilenyus van posar-hi la cizaña. Jo molt independentista revolucionària tampoc no he sortit, però alguna cosa deu haver anat calant aquests anys. Polítics i mitjans de comunicació diuen les mentides que diuen i la gent se les creu.
el 19 octubre 2008
Nuria_prufi el 19/10/2008
la vida és un tangu…
paciència i acció directa!
Suprimir_as el 19/10/2008
madre miaaa mariaaaaaaa!!!!
xDDD
Calanuria el 19/10/2008
quan tingui temps m’ho llegiré TOT!…..ara només aprofito per saludar-te dsd los madriles!
petons!!! 😉
Aranel_eowyn el 19/10/2008
Leds vermells m’enrevolten controlen cada peça
d’un transbordador filigrana i no fallen o gairebé no fallen
les màquines perfectes Macintosh.
La finestra, estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca,
l’univers desconegut és una cadena d’esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I el xòfer del vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
La cuina se posa a mil i el menjador se peta i el cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i el mosso de la cuina és nou,
ningú li ha explicat ni que ha de fer i les bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què! que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci… que m’és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament la polla.
I que anava adir…
Som l’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l’astronauta noranta i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu rotja,
creu verda, semàfor no t’assustis company de carretera amic per sempre més.
Aranel_eowyn el 19/10/2008
POTSER TENEN RAÓ, JO JA NO ENTENC NI EL CATALÀ…COM M’INVENTAVA LA LLETRA…
Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d’oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? déu de l’univers,
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a la galàxia cinc
d’un sistema podrit d’agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? me mor de ganes.
Som l’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l’atronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou qui marca la marca
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina, 9876543210 ignició
controla! que un led vermell s’encén
controla! que un led vermell s’encén
I preparant el viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a la lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem les paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! la pena me deixa fet una puta braga i me costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.