Quan el que ens fa por és el que és diferent de nosaltres no està mai de més intentar calçar-nos les sabates de l’altre, i caminar-hi fins que ens hi sentim còmodes.
D’això tracta Matar a un ruiseñor, basada en un premi Pulitzer que em fa ràbia no haver llegit. Que no us espanti el blanc o el negre, que aquesta és una cinta per valents. Tampoc no la mireu amb prejudicis, deixeu que la pel·lícula us sedueixi. I si ja l’heu vista algun cop, torneu-hi, perquè encara que us sapigueu els diàlegs de memòria sempre hi trobareu algun petit detall que encara no havíeu descobert.
el 20 julio 2008
Reflexionem-hi 
Stel_ada el 23/07/2008
Miss Miret:
volta per la ciutat comtal o per Masella?
Calanuria el 21/07/2008
“ja té una mida rata” MARIAAAAAAAAAAA, tu creus que has d’escriure això??? jajajajaj…..mare meva!!! jajajajajaj
sí sí, el grup de ratsputs va creixent!!!
Calanuria el 20/07/2008
…..doncs jo diria que no l’he vista…..tinc una memòria….in-te-res-sant!
ens la veiem dimecres!!! VISCA!!!
Taterp el 20/07/2008
Itant que es va fer curt, molt, massa!!! A més, m’havien dit que en serien 3 i mitja… pero es igual, nota de l’1 al 10, un 9 (per no dir 10)!
Sandra
Stel_ada el 20/07/2008
jo aquesta l’he vist!
val, però depèn de l’hora del sopar no caldria que okupés cals Miret. De seguida que sàpigues alguna cosa avisa!
Vull crònica de concert petero i garrafància a la platja, entre xibius i éssers entrompats!
M’hauria agradat venir 😦