….segona part

....segona part - Ja fa uns dies que recorro els volts de la muntanya daurada, i ja m’ho he cruspit tot. Tan sols queden els animals que viuen a la muntanya, però no sé si m’acaben de convèncer. L’altre dia, que me’n vaig menjar dos que eren entre les herbes vaig passar-me la tarda escopint les seves pells. <BR> <BR>És molt curiós perquè no tots tenen la mateixa pell, però sí que tenen tots el mateix gust. Uns tenen la pell més fina, d’altres sembla que tinguin la pell de les ovelles. El que em fa més gràcia d’aquests animalons és que caminen amb només dues potes. <BR> <BR>Potser menjaré uns quants animalons d’aquests abans de seguir el meu viatge cap a vés a saber on. Però em costa tant aixecar-me! Potser serà millor que n’agafi algun, i me l’endugui a la cova, així quan tingui gana ja estarà llest per menjar. <BR> <BR>Em penso que m’estic quedant més cec encara. Sóc a la muntanya daurada i no veig cap d’aquells animalons. S’hauran amagat en algun lloc? Repasso amunt i avall cada turó, i veig que al pic més alt de tots n’hi ha un. Hi apropo l’ull. Sí, és una bona presa, té la pell més fina que cap dels que hagi menjat, i està quieta, com si m’estigués esperant. <BR> <BR>Pobra bestiola, la por la deu haver deixat astorada, així que amb compte de no fer-li mal, - ja que la carn, com més fresca és, més bona - me l’enduc cap a la cova. <BR> <BR>Vigilo que no se m’escapi la presa mentre rumio cap a on me n’aniré. De sobte sento una punxada al costat. Em dono la volta ràpidament i veig que una bestiola de dues cames, amb la pell més dura que he vist mai, intenta punxar-me un altre cop amb una mena de barra de ferro. <BR> <BR>Em defenso, i l’omplo de foc, però ell és molt més àgil i ràpid. L’he perdut de vista. Si m’apropo fins a terra pot ser que em fereixi al coll, així que sense saber ben bé on és moc el cap de banda a banda traient foc pels queixals, remenant la cua i movent les ales, a veure si així rep algun cop. <BR> <BR>El cop però l’he rebut jo. Just al cor, la barra metàl•lica me l’ha travessat. Mentre tot el meu cos cau a terra penso com pot ser que un simple animaló arrisqui la vida per salvar-ne un altre, i torno a pensar on dec haver anat a parar. <BR> <BR>La sang que surt de la ferida comença a regalimar per terra. S’escapa, i m’abandona, com també ho fa la meva ànima. Deixo la vida del drac i començo la vida més pacífica que a tots ens espera. La meva ànima fa néixer a terra el meu nou cos, molt més humil, però molt més bell. <BR> <BR>L’animaló de la pell dura m’ha agafat, i m’entrega a la meva antiga presa. <BR> - Fotolog

Ja fa uns dies que recorro els volts de la muntanya daurada, i ja m’’ho he cruspit tot. Tan sols queden els animals que viuen a la muntanya, però no sé si m’acaben de convèncer. L’’altre dia, que m’e’n vaig menjar dos que eren entre les herbes vaig passar-me la tarda escopint les seves pells.

És molt curiós perquè no tots tenen la mateixa pell, però sí que tenen tots el mateix gust. Uns tenen la pell més fina, d’altres sembla que tinguin la pell de les ovelles. El que em fa més gràcia d’’aquests animalons és que caminen amb només dues potes.

Potser menjaré uns quants animalons d’’aquests abans de seguir el meu viatge cap a vés a saber on. Però em costa tant aixecar-me! Potser serà millor que n’’agafi algun, i me l’’endugui a la cova, així quan tingui gana ja estarà llest per menjar.

Em penso que m’estic quedant més cec encara. Sóc a la muntanya daurada i no veig cap d’aquells animalons. S’hauran amagat en algun lloc? Repasso amunt i avall cada turó, i veig que al pic més alt de tots n’’hi ha un. Hi apropo l’ull. Sí, és una bona presa, té la pell més fina que cap dels que hagi menjat, i està quieta, com si m’’estigués esperant.

Pobra bestiola, la por la deu haver deixat astorada, així que amb compte de no fer-li mal, – ja que la carn, com més fresca és, més bona – me l’’enduc cap a la cova.

Vigilo que no se m’’escapi la presa mentre rumio cap a on me n’’aniré. De sobte sento una punxada al costat. Em dono la volta ràpidament i veig que una bestiola de dues cames, amb la pell més dura que he vist mai, intenta punxar-me un altre cop amb una mena de barra de ferro.

Em defenso, i l’’omplo de foc, però ell és molt més àgil i ràpid. L’’he perdut de vista. Si m’’apropo fins a terra pot ser que em fereixi al coll, així que sense saber ben bé on és moc el cap de banda a banda traient foc pels queixals, remenant la cua i movent les ales, a veure si així rep algun cop.

El cop però l’’he rebut jo. Just al cor, la barra metàl·•lica me l’’ha travessat. Mentre tot el meu cos cau a terra penso com pot ser que un simple animaló arrisqui la vida per salvar-ne un altre, i torno a pensar on dec haver anat a parar.

La sang que surt de la ferida comença a regalimar per terra. S’’escapa, i m’abandona, com també ho fa la meva ànima. Deixo la vida del drac i començo la vida més pacífica que a tots ens espera. La meva ànima fa néixer a terra el meu nou cos, molt més humil, però molt més bell.

L’’animaló de la pell dura m’’ha agafat, i m’’entrega a la meva antiga presa.

el 22 abril 2008

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “….segona part

  1. Ratsputs el 26/04/2008

    mariaaaaa…(quan pugui em llegiré el teu text, en tinc ganes x les bones crítiques rebudes!)… ara però t’escric, com a part dels puts, pq ens puguis seguir la pista de ben a prop, sense equivocacions!
    Moskatec el 25/04/2008

    Caram! Així resulta que el drac no era dolent? Quina decepció, no tornaré a comprar roses…
    Albukia el 22/04/2008

    Uale Marieta! M’ha agradat molt! D’acord que aquest text no et valdrà un premi Nobel, però tens una gràcia narrant que desconeixia.
    Stel_ada el 22/04/2008

    Doncs al jurat ja et dic que els va agradar, ahir un m’ho va tornar a recordar!
    Aranel_eowyn el 22/04/2008

    Reconeixem-ho, un text facilón, artificiós… personalment no m’agrada gens!!!! (serà que l’he fet jo? aish!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s