Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Dr. Jekyll i Mr. Hyde - Això de donar classes m’està fent mutar. Vaig pel carrer, sento un senyor que pregunta a un taxista per un carrer. Jo des de l’altra vorera crido “És el carrer de sota!”. Baixo cap al metro, i li dic a la senyora que es mira la màquina dels bitllets, “Que vol que l’ajudi?”. Cap a la superfície trobo dues dones amb un cotxet cadascuna “Us ajudo?”. Un altre cop al carrer hi ha un noi que em mira des d’un cotxe i m’hi apropo. “Que volies preguntar alguna cosa?” i pobre, resulta que aquest últim només estava una mica empanat. En conclusió, que això de fer classes m’està fent tornar més sociable, i no només amb la gent del carrer. <BR> <BR>Però mai podré acabar de superar la meva dualitat stevensoniana. A casa, a classe, amb la gent que conec fa mooolts anys sóc jo mateixa. La meva mare creu que sóc molt oberta i els meus alumnes riuen quan els dic que sóc tímida, es pensen que els faig broma. <BR> <BR>Ah, però també hi ha qui només ha vist en Mr. Hyde, una espècie d’ens callat (i com més millor) i sovint vermell. Acostuma a mostrar-se amb la gent que conec poc, o en alguna situació nova. Per exemple, fa uns anys la franja s’il•luminava quan anava a comprar el pa, i ara encara s’il•lumina quan compro coses de joieria. Situació nova, gent nova o quan em sento inferior en algun aspecte. Gent més guapa, més intel•ligent, més oberta, més “algo” i ja l’hem feta. Apareix Mr. Hyde. <BR> <BR>És curiós com en un mateix dia, fins i tot en pocs segons es pot produir la metamorfosi. A la feina, amb els companys, evidentment Mr. Hyde (que perquè? no fan un barbarisme rera un altre, jo encara no sé distingir un subjecte... fuf!), a classe, la divertida (això em diuen els alumnes), teatrera i oberta Dr. Jekyll. <BR> <BR>I n’estic farta. No vull seguir transformant-me. Vull ser sempre jo. Algú ha inventat ja l’antídot? <BR> - Fotolog

Això de fer classes m’està fent mutar. Vaig pel carrer, sento un senyor que pregunta a un taxista per un carrer. Jo des de l’’altra vorera crido: “”És el carrer de sota!””. Baixo cap al metro, i li dic a la senyora que es mira la màquina dels bitllets, ““Que vol que l’’ajudi?””. Cap a la superfície trobo dues dones amb un cotxet cadascuna “”Us ajudo?””. Un altre cop al carrer hi ha un noi que em mira des d’’un cotxe i m’’hi apropo: ““Que volies preguntar alguna cosa?”” i pobre, resulta que aquest últim només estava una mica empanat. En conclusió, que això de fer classes m’’està fent tornar més sociable, i no només amb la gent del carrer.

Però mai podré acabar de superar la meva dualitat stevensoniana. A casa, a classe, amb la gent que conec fa mooolts anys sóc jo mateixa. La meva mare creu que sóc molt oberta i els meus alumnes riuen quan els dic que sóc tímida, es pensen que els faig broma.

Ah, però també hi ha qui només ha vist en Mr. Hyde, una espècie d’’ens callat (i com més millor) i sovint vermell. Acostuma a mostrar-se amb la gent que conec poc, o en alguna situació nova. Per exemple, fa uns anys la franja s’’il·•luminava quan anava a comprar el pa, i ara encara s’’il·•lumina quan compro coses de joieria. Situació nova, gent nova o quan em sento inferior en algun aspecte. Gent més guapa, més intel•·ligent, més oberta, més “algo” i ja l’’hem feta. Apareix Mr. Hyde.

És curiós com en un mateix dia, fins i tot en pocs segons es pot produir la metamorfosi. A la feina, amb els companys, evidentment Mr. Hyde (que per què? no fan un barbarisme rera un altre, jo encara no sé distingir un subjecte… fuf!), a classe, la divertida (això em diuen els alumnes), teatrera i oberta Dr. Jekyll.

I n’’estic farta. No vull seguir transformant-me. Vull ser sempre jo. Algú ha inventat ja l’antídot?

el 19 abril 2008

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “Dr. Jekyll i Mr. Hyde

  1. Nurietus el 21/04/2008

    Ostres Maria no ho vaig menjar però vam veure en una botiga que tenien gaspacho i això que dius tu(tampoc recordo el nom) i el meu amic va preguntar què era i va dir que era com una mena de gaspacho però sense aigua i diferents ingredients. Quina ràbia no recordar el nom!!
    Stel_ada el 19/04/2008

    l’antídot és saber que això li passa a molta gent!

    mmm… “mal de molts, consol d’ases?”
    no m’acaba d’agradar aquest antídot, doncs.

    re, quan estiguis Mr.Hyde truques al meu o al de qualsevol altre i ens n’anem a fer unes birres! 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s