L’’atzucac de l’’atzur o l’’atzur de l’’atzucac

Trec el paper que embolica aquest regal i no puc evitar una certa decepció. No és ben bé el que jo esperava, però un instant de reflexió em fa adonar que és un bon regal. M’’arriba per prescripció de la doctora Puti, però prenc la medecina sense queixar-me. I això perquè m’’imagino fa uns anys pels passadissos de La Vall, i recordo que el que volia ser de gran era periodista, però no per caçar notícies, sinó per escriure articles d’opinió (tota la culpa és d’’en Monzó).

No sé com, et puges al tren de la vida i se t’’emporta cap allà on mai no has esperat arribar. Periodisme? La nota de la selectivitat hauria hagut de ser massa alta, així que ens conformaríem amb aquella broma de feia anys (que estudiaria filologia catalana!) i després de dos anyets, cap a la Pompeu a fer el segon cicle de Periodisme. Però això tampoc seria, perquè resulta que filologia era una carrera feta a mida per a una servidora… després de la decepció literària la troballa de la llengua em va fascinar, i ja no vaig gosar abandonar el que havia trobat. Vaig deixar morir la periodista. No l’’escriptora, que va anar trobant el seu estil, ajudada per tants cangurs a tretze delícies de nebots.

I ara què? El dels 23 va ser un mal any. Tinc tant de temps lliure que el cremo. Així que, Albeta wapa, ja veus que t’’he fet cas, perquè la idea és bona, molt bona, i m’’he regalat un fotolog. Gràcies!

el 17 marzo 2008